Montserrat pam a pam

fou considerat la máxima autoritat entre els escaladors de
l'época. També és destacable l'activitat del seu germá Joan a
Montserrat.
SEMIR I D'AROUER, Ramon. Nasqué a Barcelona el 1900. Els
montserratins II devem el plánol que editá l'any 1949, força
exacte. Fundá i presidí el G.A.M. del Club Muntanyenc Barcelo
nés. Entre les moltes roques que pujá a Montserrat, féu les
primeres del Setrill, el Caputxó, l'Escut, la Doble i la Triple.
La Federació Catalana de Muntanyisme Ii oferí una placa el 1967
1, honoríficament, se li concedí el trofeu Peradejordi el 1941.
SIMó I ANDREU, Maria Antónia. Nasqué a Barcelona el 1915 i
és una de les escaladores més destacades de Catalunya. Té
al seu historial una colla de primeres montserratines, com la
Tri-roca, la Nina, el Dit, l'agulla deis Pollegons, etc., i les pri
meres femenines del Trencabarrals, la Mórnia, la Momieta, la
Campana, el Sentinella, la Boleta del Portell i la Filigrana. La
Federació Catalana de Muntanyisme li concedí una medalla l'any
1945. Amb el seu marit Agustí Jolis Felisart, ha fet una labor
importantíssima redactant llibres i guies per als muntanyencs,
reconeguda el 1968 per la Federació Catalana de Muntanyisme,
que els concedí una placa.
SOROLLA I GISBERT, Andreu. Nat a Sabadell el 1929, obrí una
gran quantitat de vies. A Montserrat, destaquem la via C.E.S.
de la Bessona Inferior i Superior, les roques del Talp, el Bra
guer, l'aresta S. del 1Dit, la cara O. de l'agulla Princesa, el Pin
güí, la Vespa, via collet Aurons, la cara O. del Pebrot, la cara
N. de la Magdalena Superior, el Dátil i la via C.E.S. a la paret
deis Diables, als Patriarques, la via coll Gendarme i la via coll
Aurons.
TORRAS I HOMET, Josep M. Nascut a Barcelona el 1926, és un
deis homes que més ha recorregut les roques montserratines,
gairebé sempre fent cordada amb el seu inseparable amic Joan
Nubiola i Callís. La Insta de les seves principais ascensions és
impressionant: xemeneia Torras-Nubiola, xemeneia Nubiola- Tor
ras, canal de la Barana, enllaç amb la via T.I.M. l'agulla Predi
lecta, totes a la paret NO. de Sant Jeroni; la Pilota; l'Elefant
396