Montserrat pam a pam

Cal anar al coll i després atényer el cim un cop superats uns
pocs metres en Iliure, força drets (dif. III). Amb algun pitó a
mig aire l'ascensió pot ésser més descansada.
AGULLA DEL CASTELL
Porta aquest nom perqué és molt a prop de la casa de pagés
del Castell. Queda més amunt, seguint el torrent del Clot del
Tambor, de l'agulla del Dissabte. Es molt propera al cingle i
queda ben destacada.
Cal anar al coll i, a l'inici de l'escalada, trobar una xemeneia en
tre la cinglera i l'agulla. Després s'ascendeix per la paret de l'a
gulla en artificial aprofitant una fissura, fins arribar en un replá
on hi ha una savina no gaire bona de tan grossa com és. A con
tinuació l replá (on ja portem una tirada de 30 m.) puja l'es
quenall de l'aresta que va a trobar el tros final del cim. Cal anar
a cercar una ampla esquerda, molt descomposta, i superar, amb
algun pitó i tac de fusta a causa de l'amplada de l'esquerda,
aquest darrer tram, de 10 m. El «rappel» es fa des del cinn i té
40 m. justos. Dif. A2 i IV.
A. Fornieles, J. Cerdá, A. Graells i M. Guasch hi protagonitza
ren la primera ascensió el dia 28-4-57 (vegeu butlletí C.E. Grá
cia, juliol 1957).
ROCA DEL TAMBOR
Es una roca grossa situada en el lloc denominat Clot del Tam
bor, on hi ha també altres roques de menor importáncia.
arriba bé pujant pel torrent d'idéntic nom; després es pot se
guír cap a la font del Xebret i la gran Coya de l'Arcada.
L'ascensió de l'agulla (dif. II) és dreta en el seu inici; després
s'ajeu i sembla realment que es pugi en una pirámide, ja fácil
ment.
Primera ascensió: M. Munoz i A. Auqué (1-2-59).
158