Montserrat pam a pam

allí la vía s'ajunta a la normal. En definitiva, doncs, es tracta
d'una variant que supera el díedre per la dreta i no per l'esquer
ra, com ho fa la normal.
Obriren aquest recorregut Jaume Vendrell, Josep M. Balcells,
Agustí Ventura i Juliá Carbó.
És la via considerada com una de les més im
pressionants de Montserrat. Agafa tota la paret NE. i les seves
dificultats la cataloguen com a VI. Hom l'ha efectuada moltes
vegades, peró abans de culminar-la hi hagué diverses cordades
que ho intentaren en va (Santacana i Gómez, per exemple, sois
pogueren arribar fins al popular nínxol). Navarro, Ayax i Alva
rez la completaren definitivament l'any 1956.
Via Puigmal. —
Discorre per la paret E. i resta al mig
de la via G.A.M. i de la Puigmal. Puja per damunt d'un díedre
molt marcat, en artificial i passos en 'Hure, amb sis reunions.
Es tracta d'un itinerari de máxima categoria que prestigia els
escaladors que l'obriren, autors d'altres vies notables de Mont
serrat. Hom la considera com a extremament dificultosa.
Reunió priniera, III i IV; reunió segona, V, IV i V; reunió tercera,
A 2 i A 1; reunió quarta, A 1; reunió cinquena, A 2 i A 1; reunió
sisena, A 1 i IV; cim, III.
Fou efectuada el dia 11-3-61 per J. M. Anglada i F. Guillamon.
Cf. «Cordada», núm. 76.
Via Anglada-Guillamon. —
— Via Punsola-Reniu. És la via d'escalada més recent i la que
té més reunions de totes les del Cavall Bernat (10). La Ilarga
da de la via és de 260 m., prou difícils. Se surt de l'esquerra
de la canal que puja al coll del Morral del Cavall fins a trobar
l'aresta N.
Del peu del contrafort en el seu Inici a la reunió primera, I i
III; reunió segona, IV i V; reunió tercera, IV; reunió quarta, V,
A 1 i V; reunió cinquena, V, A 1 i V; reunió sisena, A 2 i V;
reunió setena, V i A 1; reunió vuitena, A 1, A 2 i A 1; reunió
novena, A 1, V i A 1; reunió desena, A 1 i V; arribada al cim,
L'obriren els mataronins Punsola 1 Reniu el dia 23-5-71. Cf. «Cor
dada», núm. 175, i «Vértex» núm. 24.
390