Montserrat pam a pam

poals» i, així, hom enganxá una corda fixa i pujá els verticals
metres, pocs, que hi ha entre el coll i el cim. Torras I Nubiola
l'ascendiren per la bretxa el 13-12-50.
La via normal —que avui fa tothom— fou oberta per Montpart i
E. i J. Sala el dia 31-7-55 i consisteix a baixar en «rappel» al
coll des de la cota 222 i remuntar fins en un arbre per comen
çar un flanqueig a la dreta. Després cal revoltar cap a la part
E. de la roca. La cornisa que facilita el flanqueig té una alçária
considerable i resta coberta per una balma colossal. Una ve
gada passada, l'ascensió ja no té cap més problema (dif. IV).
El butlletí del C.E. de Terrassa n.° 97 parla de la via Andreu-Mar
tínez.
PLEC DE LLIBRE INFERIOR
És una roca de difícil ascensió, sigui per la cara qu'e sigui. Pri
mer de tot cal anar al peu de la roca des de la canal de Migdia
i abordar la canal NE., que és molt vertical i coberta de vegeta
ció. Annb diversos trams de corda s'arriba al collet i després,
ja fácilment, al cim (via Soto-Monterde-Barberá, 18-10-70, dif. V).
La primera ascensió fou efectuada per J. Vendrell i J. Trullols el
dia 18-5-52.
S. Ubach i P. Rincon pujaren per la canal S. i aresta, Ilevat
dels darrers trenta metres que feren també per la canal (via
Vendrell), el 1969.
BOLETA DELS PLECS
Seguint avall el torrent de Migdia, més enllá de l'indret dels
Plecs, veiem a la dreta i damunt el torrent aquesta roca d'as
pecte arrodonit.
Cal pujar per una canal al coll i anar a cercar l'aresta E., lloc
que mira al torrent. Així flanquegem la balma i ens colloquem
damunt d'ella a l'aresta. Es pot clavar algun clau d'assegurança.
La via no supera la dotzena de metres i ofereix dificultats a l'ar
rencada de l'aresta. que té un pas compromés (dif. IV).
R. i J. Millet i J. Barberá hi efectuaren la primera ascensió l'a
bril de 1972.
175