Montserrat pam a pam

PALLERS DEL MAL ANY (7-6-5-4)
Segons una Ilegenda montserratina, aquestes roques —i tam
bé les esmentades abans—, situades al coll de l'Era deis Pallers,
eren uns pallers que es transformaren en pedra a causa d'una
malifeta d'una família de gegants anomenats Regira-rocs, forts
i audaços, que espantaven els veYns i així feien grans Iladroni
cis. Havent pregat al cel els habitants d'aquellas contrades,
aquests pallers foren transformats en munts de pedra, alhora
que els Regira-rocs eren Ilançats al fons de l'avene deis Poue
tons, com a cástig i escarnnent per a generacions futuras. Diuen
que segons en quina época de l'any encara se senten els ge
mecs d'aquells gegants castigats.
L'ascensió d'aquestes darreres roques del Pallers s'inicia per
la part N. pujant suaument i travessant una darerera l'altra les
quatre puntes existents fins arribar a la punta S., última d'a
quest grup.
Els colls que les separen tenen passos una mica comprome
sos, paró l'ascensió integral no sobrepassa el II.
LA TISORA (3)
Composta, d'acord amb el seu nom, de dues puntes, N. i S.
— Punta N. o Tisora Gran. És la més próxima a l'últim deis
Pallers i s'hi arriba baixant per una xemeneia. Des del coll que
toca el Palier es comença la via de la paret N. amb uns 20 m. de
Ilargada, de IV. Va ser feta per membres del C.E. de la Comarca
del Bages, superant una paret llisa per entaforar-se dins una
balma i guanyar després el tram final.
La via normal es fa partint de la bretxa oberta entre les dues
puntes de la Tisora; és una via de IV i de 15 m. de Ilargada.
— Punta S. de la Tisora o Tisora Petita. La via va precisament
per la cara S. i cal superar una balnna on els qui hi feren la 1.a
ascensió van haver de posar un tronc. Avui no és necessari el
tronc, ja que s'hi troben unes pitonisses.
J. Nubiola i J. M. Torras feren la primera ascensió d'aquesta
punta el dia 17-7-55. És de IV i fa cosa de 20 m. de Ilargada.
25