Montserrat pam a pam

Ilastra, anant a buscar un planell on hi ha una savina adequada
per fer una assegurança. Des d'aquest lloc es fa el «rappel» amb
una doblada de 30 m. Aixe) no obstant, el cim encara és a uns
quatre metres més amunt, peró fácilment s'hi ascendeix. Forma
una aresta molt punxeguda i gairebé es toca amb la má la bal
ma esmentada de la cinglera.
EL DAU (16)
Roca de forma cúbica de no gaire grans dimensions, uns 19
m. per la seva via normal que dóna a la cara SE.
És molt difícil de superar malgrat la seva curta via; la seva
dificultat és de IV, en lliure. A mitja alçada es pitona en un
sol lloc, no massa bé. Amb pitons extracurts és possible que
avui dia en sigui més factible l'ascensió. La primera fou feta
per J. Vendrell, J. Farrera, J. Baruta i Molina.
Al vessant que dóna al Bruc hi ha també una via de la
mateixa alçária que la via normal, pero en artificial, i fou feta
per Tejedo -
Costas
el 25-8-66.
És força corrent anomenar aquesta roca simplement com el
Dauet.
Se li dóna el nom de Dau d'Agulles per diferenciar-lo de la
Trona, roca també coneguda amb el nom de Dau del Monestir.
MIRANDA DE LA PORTELLA (15)
Realment, potser hom ha pres aquest nom del lloc on en el
plánol de Semir figura el nom de Miranda de la Portella, en un
turonet que hi ha sota la roca deis Tres (13). Amb tot, fa molt
de temps que aquesta roca (15) és denominada així per tots els
escaladors. D'ascensió fácil (II), des del coll que la uneix al Dau
una cornisa porta a l'extrem oposat de la roca i per una canál
es puja a un turonet de la part S. des del qual s'arriba fácil
ment al cim. Per bé que aquesta via no és gaire atraient per a
l'escalador, hi ha la via C.A.D.E. que és una ascensió molt va
riada.
La primera part d'aquesta via coincideix amb el començament
de la via original fins a situar-se a l'alçada del cim de la roca
22