Montserrat pam a pam

ia del ressalt que porta al cim, quedé envoltada d'una auréola
Ilegendária. Calgué que passessin deu anys abans que la cor
dada de Jordi Panyella i M. Antbnia Simó no hi efectués la
segona asce'nsió i n'esvaís un xic el mite.
La via normal puja per la vessant N. de l'agulla. Cal rennuntar
la canal que, tot dirigint-se vers el grup deis Flautats, passa a
frec de la paret O. de la Momia. Arribats al replá del peu de
l'agulla, cal pujar per la canal herbosa, inclinada a la dreta. En
ésser al capdamunt cal escalar un relleix (dif. III) que porta a
una balma allargassada (primera reunió). Des del seu extrem
esquerre flanquegem un parell de metres i ens elevem directa
ment al cim amb presa grossa i bona (III i IV nnantingut). Té
de 40 a 50 metres de Ilargária. N'hi ha una ressenya al núm. 48
de «Montana».
Un Ilarg «rappel» de quaranta nnetres ens colloca directament
a la cornisa boscosa del capdamunt de la canal herbada del
començament.
El segon itinerari obert a la Mómia segueix una important xe
meneia formada per una gran !lastra de la vessant S. Es tracta
de la via Haus, oberta el dia 28-7-47 per Jordi Casasayes i R. i
E. Estrems. És una via Ilarga, difícil, totalment 'hure, penosa, en
la qual predomina la técnica de l'encastament (VI inf. i IV; 150
metres).
A l'altra banda, és a dir a le dreta, d'aquesta !lastra, J. Santa
cana, R. Farrera i J. Balbastro obriren, el 6-9-53, la via G.E.D.E.
o Santacana, que és d'escalada difícil i complexa, també quasi
tota d'encastament (150 m.; VI i A 1). Oblidada durant molt de
temps, no fou repetida sinó força anys més tard (A. Gil i J. Ca
sanoves, març de 1966). Cf. butlletí del C. E. de Grácia, març
de 1954, i el núm. 127 de «Cordada».
La Mómia té encara d'altres vies. Per l'indret per on es baixa
en arappel», Castells i Villena obriren, el nnaig de 1961, una
via avui gairebé oblidada (via «Rappel», A 1 i IV).
Més a la dreta, a plena vessant O, hi ha traçada davant de la
Trompa la via V.A.L.O.R., que comença flanquejant des de la
cornisa herbosa al començament de la via normal per pujar
després per una fissura que ratlla l'esmentada paret O. (V. i A
3). V. López, S. Angelet, S. Ortiz, J. Vinas i J. Roca hi acabaren
la primera ascensió el dia 13-10-63 (ressenya al núm. 98 de
«Cordada»).
356