Montserrat pam a pam

una oanal, per bé que finalment hi anem a parar per la part de
dalt. En aquest punt la canal forma una coveta que hem de tra
vessar per iniciar el flanqueig, el qual hem de passar necessária
ment amb estreps. No té més de 10 m., després deis quals
arribem a una alzida on fem reunió. Una canal curta i fácil ens
mena a l'aresta Brucs fins a un replá que es considera la roca
(318). Una grimpada ens porta al cim culminant del Cap de
Camell (317) cf. «Montanya», n.° 25).
L'aresta Brucs té una bonica via de dues tirades de corda. Per
la primera es va a parar sota una gran balma que se supera per
la dreta amb estreps. I tot seguit, per l'aresta, al cim, de dificul
tats de IV i A 1. Una doblada de 40 m. permet el «rappel» des
de l'alzina.
Primera ascensió: Sunyer i Poyuelo (28-6-41).
ROCA D'EN MILLET
Deixant el camí deis «Francesos» i agafant el que, vorejant
per sota del Cannell, va a parar al torrent de Migdia per la
part alta, šeguidament després d'haver creuat una gran pedra
que barra el camí, es troba un antic corriol a la part de sota que
mena fins a una carbonera. D'aquí, per una carena a un turó, on
cal davallar una canal ampla que hi ha a la dreta durant un bon
tros fins que es pot revoltar vers l'esquerra i, vorejant contra
forts del turó abans esmentat, s'arriba al coll d'aquesta roca.
Una canal que es converteix en xenneneia cap al final, supera la
dificultat d'uns 10 metres on es presenta un pas de IV, seguint
per una carena molt descomposta fins al cim. L'escalada d'aques
ta roca es pot fer davallant al torrent de Migdia, amb un «rappel»
per entre canals plenes de vegetació.
Primera ascensió: 13-5-73; S. Ubach, R. Millet, J. Barberá.
ROCA DE LA PITRADA (394)
Seguint pel camí del Camell vers el torrent_de Migdia, es troba
un fort repetjó i en arribar al seu collet hi ha aquesta roca
(394), formada per una cresta que s'acaba en un petit cim, tocant
própiament el camí i que es pot remuntar fácilment. Aquesta
202