Montserrat pam a pam

a la plataforma del centre de la paret després d'haver baixat
per una canal sitdada a l'extrem esquerre i de flanquejar per
una cornisa horitzontal que uneix aquesta canal amb la terrassa.
D'aquí estant, i després d'una duríssima escalada, arriben al
cim de la paret havent recorregut la verticalíssima fissura que
la solca, la més visible i lógica. Aquest va ésser el digne final
de moltes jornades d'esforços i de treball d'equip deis sabade
Ilencs.
Set anys separaven l'escalada entre la primera i la segona mei
tat de la paret de l'Aeri. La conquesta definitiva encara no era
acabada: faltava que una cordada en fes l'ascensió completa,
duna sola tirada. Calgué esperar fins l'any 1953: durant els
dies 31 de març, 1 i 2 d'abril, el grup encapçalat per J. Santa
cana i completat per J. Morera i R. Farrera ho aconseguí.
D'aleshores ençá, aquest itinerari ha estat rarament recorre
gut; oblidat durant molt de temps, connpta avui amb un petit
nombre de repeticions (350 metres A i VI).
A la dreta d'aquest itinerari, i després d'una meticulosa prepa
ració, J. M.8 Anglada i Joan Cerdá aconseguiren acabar el cha
19-6-66 el traçat duna altra via molt espectacular, ja que solca
tota la paret aprofitant al máxim diversas petites fissures per
enfonsar els pitons necessaris per a la progressió en artificial
(A 2, 350 m.). Aquest itinerari, per les sayas característiques,
gaudeix d'un gran prestigi entre els escaladors i és força repetit.
Elisabet Vergés hi té la primera femenina fent cordada amb
Joan M.8 Anglada.
Més a la dreta d'aquesta enorme !lastra central, la muralla
presenta ja algunas petites canals mig herbades. És aprofitant
aquestes característiques que, l'any 1952, Rubiralta i Fornells,
de Manresa, obriren la via del 4 (270 metres, IV) que culmina
la roca 365 (agulleta que fa dues petites orelles, al seu cim).
A la vertical de la roca 369, tot un equip d'escaladors del C.E.
de Grácia (especialment J. M. Horrillo, P. Roca, A. Gómez i
F. Roca) després d'una intensa preparació -de l'itinerari, el dia
17 de setembre del 1972 acabaren una via d'extrema dificultat
(IV inf. A 2, 270 metres), que han dedicat a la memória de
Jordi Matas, desaparegut en una galera de l'Hindu-Kush.
Tota aquesta zona del serrat del Moro conelx actualment una
gran activitat; els escaladors intenten de traçar-hi nous itine
219