Montserrat pam a pam

pugem per una rampa fins al cim. Es pot baixar descendint al
coll N., per arribar al qual convé d'anar a un replá existent a la
part E. i baixar per una canal plena de vegetació i prou penjada
com perqué ens obligui a fer un petit «rappel».
A la part inferior, per la cara SE., hi ha un gros turó que presen
ta en el seu costat meridional unes altes cingleres. Amb tot,
si ens hi arribem pel cantó que resta unit a la cota 518, no
presenta cap mena de dificultat.
Precisament per aquesta cara SE., F. Ludwing i P. Casanellas
hi obriren dues víes el novembre de 1973. L'una agafa com
pletament l'aresta, Ilevat del tram final que voreja la balma
propera al cim pel costat esquerre; durant el trajecte es fan
dues reunions. En el recorregut d'aquesta via, que és totalment
en !Hure, podem anotar els graus següents: primera tirada,
dif. II; segona, III, IV, V i IV; i tercera, IV, II i 111. Més a l'es
guerra, pel llom lateral, puja l'altra via (primer tram, en III, IV
i V; segon, en A 1; i tercer, en IV grau).
COTA 517
En la mateixa carena ascendent, és la roca que ve després de
la 518. S'hi pot pujar pels dos costats de coll de la carena
(dif. III inf.).
COTES 514 1 524 (ROQUES DE SANT BENET)
Ambdues són a tocar de l'ermita de Sant Benet. La 514 és sota
mateix; la 524 es troba damunt el coll superior i és de fácil
ascensió (dif. II).
La de Sant Benet és una ermita de construcció forca més re
cent que no les altres de la secció. Hi trobem una cisterna en
la qual podem proveir-nos d'aigua. Es tracta d'un indret on fan
bivac molts escaladors i que voldríem veure ben conservat molt
de temps.
AGULLA DE SANT BENET (516)
Aquesta roca es troba a la part N. de l'ermita. Cal pujar al coll
a través d'una canal i d'allí estant superar un tram curt i una
347