22.04.2013 Views

Montserrat pam a pam

Montserrat pam a pam

Montserrat pam a pam

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

El «rappel» del collet fa una quarantena de metres de Ilargária 1<br />

és desplomat i aeri. Per aquest costat puja una via de pitonisses<br />

feta el 19-3-61 per Salicke i Mir. Ells mateixos obriren una nova<br />

via per la part SE. que consisteix a pujar el tram del pedestal<br />

pel S., amb dues tirades de IV, agafar l'agulla ben directament<br />

en la línea de l'aresta del pedestal, en A 2 i I, i acabar en !Hure<br />

de V (cf. «Senderos», núms. 44 i 62).<br />

La primera ascensió a l'agulla del Trencabarrals estigué a cár<br />

rec d'Espunyes, Torras, J. Caselles i Serrat Oliva, tots del C.E.<br />

del Bages, el dia 6-10-36 (cf. butlletí C.E. Bages, núm. 185 del<br />

febrer de 1936).<br />

COTES 411 i 410<br />

La primera es troba sobre la roca del Trencabarrals i a l'altra<br />

banda del camí. Es puja mirant amunt en direcció a la Gorra<br />

Frígia, per una canal a l'esquerra c19 la roca que ens porta al<br />

coll i al cim.<br />

La cota 410 está situada damunt de la 411. Una canal ens porta<br />

a un coll on la roca es divideix en dos cims, l'un molt fácil i<br />

l'altre que exigeix una petita grimpada (dif. II).<br />

ROCA DE LA GORRA FRÍGIA (401)<br />

El camí de Sant Joan a Sant Jeroni passa per sota d'aquesta<br />

célebre roca. Per a pujar-hi, s'agafa una canal des del camí que<br />

ascendeix al coll que uneix la Magdalena Superior i la Gorra<br />

Frígia; durant un tram hom puja pel costat d'una roca foradada.<br />

L'escalada a la Gorra Frígia és de les més antigues fetes a<br />

<strong>Montserrat</strong> (1920, per elements del C. E. C.). Al cim hom ateny<br />

una altura de 1.141 metres sobre el nivell del mar, la més ele<br />

vada de la regió de Tebes.<br />

La primera via oberta després de la normal fou la Haus-Estrems,<br />

a cárrec de J. Casasayes i E. Estrenns (26-9-45). Té unes 160 m.<br />

de desnivell i el seu Ilarg de corda més difícil és un díedre-fis<br />

sura de V que requereix diversos pitons.<br />

El 18-9-55, la cordada concluida per A. Montpart i completada<br />

per Antónia Caparrós va descobrir una bonica variant a la via<br />

Haus que, amb un traçat lógic per-6 audag, n'evitava el Ilarg de<br />

corda clau. Un flanqueig fácil vers la dreta, tot seguint un Ilavi,<br />

297

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!