Montserrat pam a pam

A la part O., que és per en sha d'haver ascendlt al coll, hi ha
una canal arbrada que cal pujar i passar després a una segona
canal que es troba a la dreta. Aquesta darrera, cal ascendir-la
amb •ramonages. Una arrel ens permet de superar el darrer
obstacle fins al cim (dif. III).
La roca és dedicada a un company que els qui férem l'«Opera
ció Montserrat» volem recordar especialment.
Primera ascensió: F. Cardella i J. Barberá (12-10-71).
Cota 445
És la que ve a continuació en el primer serrat deis Pollegons.
Cal anar a cercar el coll entre aquesta i la den Caries Roig,
pujar de primer per una canal, per l'aresta després, i atényer
el cim de la roca amb una quinzena de metres (dif. II). Primera
ascensió: F. Cardella i J. Barberá (12-10-71).
Cota 446
És la darrera d'aquest grup, al qual resta unida per mitjá d'un
collet. L'ascensió no presenta cap dificultat.
Roques finals del serrat deis Pollegons
Continuant un xic carena avall, després de deixar la roca 446,
trobem dues roques solitáries ajuntades pel coll i que resten
abocades al, torrent del Pont. Una d'elles es corona des del coll
i grácies a una alzina gruixuda que permet de superar els pocs
metres aplomats (dif. III).
SERRAT DELS POLLEGONS A
Cotas 462 i 462 A
Novament cal que hom se situi al coll deis Pollegons i que
voregi el serrat del mateix nom (442) per la cara S. o vessant
del torrent de l'Artiga Alta. En arribar als peus de la roca de
l'Esperança, comença una carena que prové del serrat aHudit i
que ens porta a les cotes que ressenyem.
263