Montserrat pam a pam

superen un parell de balmes per desviar-se després vers la dre
ta, clavant algun pitó; en lliure s'acaben de pujar els últims
metres. Escalada de IV. El descens es fa per la canal de la cara
O. annb 30 m. Fou ascendida el 7-12-69 per V. Soto i J. Barberá.
ROCA 180
A la mateixa carena de la roca de les Balmes, unida amb ella
per un collet. Per aquest lloc s'hi puja fácilment; en realitat,
aquesta roca no és res més que un petit promontori que fa de
contrafort a la roca abans esmentada.
ROCA 155
Está voltada de vegetació i posada a la nnateixa carena que anem
desglossant. Queda en un petit planell amb una gran frondositat
d'arbres; per assolir el cim de la roca hom es pot ajudar d'algun
d'ells (II de dificultat).
ROQUES 135 1 168
Sortint del planell on s'aixeca la roca abans esmentada es re
munta entremig de vegetació fins un turó que és la 135 i, care
nejant fácilment en direcció S., s'arriba a la 168, roca que
queda damunt mateix del camí transversal que va del refugi
Barbé al coll de Porc, amb el qual queda completament tallada
aquesta carena.
Els últims turons s'expliquen a la secció VII.
ROCA SEPARADA (169)
Curiosament separada de la carena, hom troba aquesta solitária
agulla situada molt a prop del camí del refugi Barbé, al coll de
Porc, per la banda que dóna al torrent del Lloro. Possiblement
havia estat ascendida; hi realitzaren una ascensió els membres
de l'Operació Montserrat el 7-12-69.
96