Montserrat pam a pam

REGIÓ DE SANT JERONI
O EL TABOR
És la quarta regió de la muntanya, la part de les grans parets,
sempre frenqüentada pels escaladors amb deler d'altures.
Aquesta regió és repartida en cinc seccions, amb els seus corres
ponents piar:01s. Les seves roques tenen les numeracions del 301 al 309.
Es ressenyen a la secció XV, en primer lloc, el cim més altívol de
la muntanya, les roques del Gegant Encantat, el Camell i les Talaies,
com a més importants.
Segueixen, el serrat de Sant Jeroni i el serrat del Moro, ion des
emboquen totes les vies d'escalada de la Paret de l'Aeri, imprópiament
dita de Sant Jeroni (secció XVI).
Vénen després, a la secció XVII, el Montcau o el Moro; el Serrat
del Patriarca, amb la roca de la Barretina; el serrat del Duc, amb
l'agulla final del Ninot; el Iserrat de les Onze, punt final de les jama
ses vies; la Paret deis Diables i, per la pant de Ponent, la roca del
Cap de Mort, mentre la Miranda de Sant Antoni la limita per la part E.
L'Albarda Castellana és un gros turó descrit a la secció XVIII,
com les roques de la Desgraciada, el Braguer i el Cantir que l'envol
ten; el Puntal de l'Albarda, que fineix un serrat, i sota d'aquest, l'a
gulla de la Inclinada. També es descriu l'avenc o pau de la Sajolida.
Les roques del Castellet, la Fabiola, el Truc o roca de la Vinya
Nova, Ajaguda del Con de Muset i del Jardí. Al collet d'aquestes
dues roques últimes es troba l'avenc de l'Agulla o d'en Barbera, el
més destacable de la secció XIX.
Totes aquestes roques, junt amb altres de menys importancia, inte
gren la regió de Sant Jeroni, seguidament detallada amb les seccions
XV, XVI, XVII, XVIII i XIX.
180