Montserrat pam a pam

mica !lis fina anar a trobar un replá que presenta l'aresta S.
L'accés al cim ja no ofereix després cap més dificultat (dif. III).
Per la cara N. hi ha una via oberta per Majó i R. Cots el dia
3-9-61.
L'agulla de Sant Benet és una roca molt freqüentada pels es
caladors novells.
AGULLA DEL GAT (525-526)
Venint pel camí que va de l'ermita de Sant Benet a Sant Salva
dor, l'abandonem seguidament a fi de vorejar la part S. del Con
trafort de la Prenyada i pujar per una canal poblada d'esbarzers
fins al coll que uneix l'agulla del Gat i la cota 513 o Contrafort
esmentat. Flanquegem llavors el cim Petit del Gat (526) i ar
ribem al coll existent entre les dues roques del Gat. Uns vuit
metres de bona presa ens porten al cinn Petit. De retorn al coll,
passem per una alzina i assolim el cim Gran de la roca que
ressenyem (dif. III).
Aquesta agulla té dues vies interessants: la via Iglésias es fa
per la cara de davant nnirant vers l'ermita de Sant Benet (és
a dir, al S.). Hom puja una rampa annb una tirada de III i culmina
l'ascensió amb la superació difícil de la balma del «cap» del
cim (artificial A 2). La via Dalmau-Martín puja per la cara O. i
conté un parell de reunions. Després d'un flanqueig a la dreta
s'enfila per una fissura, directament fins al cim (IV i A 2). Cf. els
números 122 i 174 de la revista «Cordada».
ROCA DE LA PRENYADA (512)
Antigament se l'anomenava el Bisbe.
La via normal (dif. Ill) puja per una canal arbrada de la cara O.
fins un relleix. D'ací estant, un curt tram finet ens porta al cim.
Hi feren la primera ascensió Colomer, els germans Agras i Pera
dejordi, el dia 27-5-34. Cal, tanmateix, que passem a ressenyar
una bona colla de vies que avui presenta la Prenyada:
Per la vessant SE. hi ha la via Gómez, la qual recorre de baix
a dalt la quasi totalitat d'una fissura-díedre. Aquesta via figura
348