Montserrat pam a pam

L'ascensió es fa per l'aresta N. i té una quinzena de metres
(dif. III). Convé remarcar que presenta uns inicis molt llisos.
L'ascendiren el 4-4-71 J. Monterde, V. Soto i J. Barbará.
EL BARRETET (456)
Es la roca més alta de la carena que ara ressenyem i la més
esvelta, a part de la roca de la Mamella, de tota la secció XXII
o la Plantació. S'hi arriba baixant per una canaleta que hi ha
entre les cotes 453-454 i vorejant aquesta darrera per la part
S.; després cal remuntar una canal que ens situa al coll del Bar
retet i la cota 455.
En el mateix coll s'inicia l'ascensió per un tram de paret duna
dotzena de metres, vertical i amb bona presa. Es voreja l'agu
Ila cap a la dreta fins a cercar la cara N., la qual es puja per
una canaleta on hi ha diversas savines que porten al merlet
final del cim. La via fa una trentena de metres (dif. IV). El nom
de la roca li ve de la forma curiosa que té al cim.
Primera ascensió: V. i J. M. Soto i J. Barbará, el dia 25-4-71.
COTA 463
Baixant per la mateixa canal esquerra es revolta la roca del Bar
retet i es va a cercar la darrera roca de la carena, que queda
sota la roca que abans hem ressenyat, per la part O. La cota
463 resta abocada al torrent de la Coma Alta.
Situats al coll de la roca, té una escalada d'uns 13 m. i una pe
dra un xic descomposta (dif. II sup.). Al cim no hi ha res que
ens permeti «rappelar».
ROCA DEL DIVENDRES SANT (467)
Retornant de la cota 463, en arribar a la canal que puja al coll
de la roca del Barretet, a la dreta es troba aquesta roca. Cal
pujar al coll existent entre ella i una roca de la part de sobre,
de fácil ascensió. Després cal enfilar-se per l'aresta de la cara
281