Montserrat pam a pam

desviem vers la dreta pujant un xic en diagonal, fins arribar en
una cornisa que envolta la part S. de l'agulla. Un petit desplom
que hi trobem constitueix el darrer obstacle abans d'arribar al
cim (dif. IV).
S'hi ha fet ta,mbé una via pel cantó del «rappel», a la cara N.
Primera ascensió: J. Casasayes, J. Mengod i L. Vilallonga, el
8-3-43. Cf. fascicle C. M. B. del març de 1944 i el número 12
de «Montana».
ROCA VENA DEL RAVE (440)
Tot planejant des de la base S. de la roca de la Campana es va
a trobar la roca del Raye; situats Ilavors a la part de sobre,
trobem aquesta roca unida per un coll força penjat a la del Raye.
Per la part superior presenta una alçada d'una dotzena de me
tres i de poca dificultat (II).
EL RAVE O LA BALDUFA (439)
Aquesta roca resta a l'esquerra del coll dels Pollegons, a con
tinuació de la roca de la Campana, de la qual és prácticament
veina. Constitueix una de les roques més interessants per als
escaladors, a causa de la seva colossal balma o sostre i de la
dificultat de superar-la amb la técnica d'escalada artificial.
L'ascensió s'inicia a l'O. i comença sota la canaleta que puja
al coll de la seva veina. Superem cap a la dreta un tram de
paret del basament del Raye —uns quinze metres en diagonal
i anem a parar en un repté en el qual comença l'artificial de la
superació del sostre. Una fissura ben pitonable el ratIla. El pas
més difícil és sortir-ne, fins a parar en un replanet amb bona
assegurança per a fer reunió. Després, i per bé que encara amb
verticalitat, s'arriba més fácilment al cim (dif. A 2).
Actualment hi ha també una via que puja des del collet penjat
de la roca Ve'ina, directe fins dalt.
E. Mallafré, Carme Romeu, F. Blasi i J. Piqué hi efectuaren la
primera ascensió el dia 25-6-41. Josep Artigas, del C. A. D. E.,
hi féu la primera en solitari l'any 1944. Cf. Circular C. M. B.,
núm. 46 (1941).
270