Montserrat pam a pam

(Ressenya al butlletí C.E.C. 495, agost del 36.)
La vía normal comença precisament per una canaleta a la dreta
de la placa esmentada; remuntant, amb un pas de IV sup., s'ar
riba damunt el pedestal de l'agulla. Al peu d'una savina s'inicia
el tram que abans se superava amb un tronc.
Hom troba un lloc on es pot pitonar bé, cal continuar per un
curt flanqueig vers l'esquerra i després remuntar a una fissura
canaleta que davalla de sota un balmat per anar a buscar-ne una
altra més a la dreta, és a dir, bo i fent un zig-zag des del pitó
segur esmentat. Un cop arribats a la segona canal, hom la puja
fins un pi proper al cim, el mateix que serveix per al «rappel».
Roca de V i Al combinada en artificial i en Iliure. Fou escalada
per 1.3 vegada el 28-5-36 per Costa i Collell.
En Company, Ventura i Navarro obriren una variant de la via
normal (que ells anomenen «per sota l'ala»), escalada de difi
cultat semblant a la normal peró potser més exposada. En Jau
me Cerdá superá, amb els seus célebres tascons de plom, el
desplom del vessant NE. Finalment per la vessant Nord, el mes
de juny de 1969, A. Iglesias i Carme Torres acabaren una via
nova (60 m. A2 i VI de dificultat) que al capdamunt supera la
balma del «bec».
ROCA 188
Baixant la canal del Lloro, poc abans d'arribar a la bifurcació
del corriol que puja cap al Frare Gros. hom veu a l'esquerra
dues roques: la Patata i el Tub: cal situar-se a la part nord de
la Patata o coll superior i damunt dit coll hi ha aquesta roca
(188). Si es vol ascendir directament per l'aresta, té un pas de
III, peró vorejant la roca s'hi pot pujar fácilment.
LA PATATA(172)
De les dues roques esmentades abans, la grossa i boteruda és
la Patata i l'altra és el Tub. L'ascensió a la Patata es comença
pel coll de dalt o N., ja esmentat en parlar de la roca 188. S'a
profita un teix per a reduir el desplom inicial, i es continua en
artificial (Al). Guanyat aquest curt tram, la paret s'ajeu bo i
108