Montserrat pam a pam

Des d'aquest turó planer, el serradet mor suaument i forma el
collet de Guirló, poblat d'una bona boscúria, la mateixa que
continua després per un magnífic bosc vers el vessant N., pot
ser el millor de tota la muntanya.
ROCA DE L'ARC DE GUIRLÓ
Encara que petita, és un roca digna d'esmentar. Queda a la
part SO. del turó acabat de ressenyar i no massa avall del
seu cim. Comprén una curta cresta roquissera encarada al ves
sant del torrent de la Diablera. Situats al seu peu, cal travessar
el pont o arc que forma la roca i rodejar-la des del S. anant a
buscar la cara de ponent o sigui la que cau al torrent. Mitjan
çant 1-1 flanqueig i la superació d'un curt tram, molt difícil (V),
aviat s'és al cim. Aquesta ascenció té de Ilargada només uns
10 m. i encara que probablennent ja es degué escalar abans,
no se'n posseeixen dades, ni d'ascensió ni de localització. El
30-4-72 l'escalaren R. i M. Millet i J. Barberá.
EL SABRE O EL BODU
Al coll de Guirló hi ha una bifurcació de camins molt impor
tant: el camí que seguíem des de can Maçana i que, per la
dreta, va cap a la Portella, i el que vorejant un petit cingle, a
má esquerra, va a la Roca Foradada. Cal seguir per davant
mateix tot pujant una carena rocallosa, en diagonal cap a la
dreta, fins arribar al peu de la muralla d'Agulles, a la part de
ponent. Continuarem vorejant-la cap a la dreta i assolirenn el
peu de l'agulla del Sabre, que és una grandiosa !lastra gairebé
enganxada a la cinglera de la muralla O.
L'ascensió del Sabre va oferir una dura batalla. L'itinerari se
guit a la primera ascensió solca l'aresta nord i requereix en
alguns passos l'ús de mitjans artificials amb pitonisses de burí.
La segona ascensió es va efectuar per un itinerari diferent:
Torras, Nubiola i Capeta pujaren fent un «ramonage» espectacu
larfssim entre el Sabre mateix i la paret de la Peluda (cota 28).
Aquesta via és poc recorreguda i se la tem possiblement per
que se la coneix poc; aixe) no obstant és la via normal per a
assolir aquest monólit.
13