Montserrat pam a pam

ROCA 142
Al peu del camí que davalla del Lloro i un cop passada la bret
- xa Dit Dit Xic hi ha un replá que forma el coll de la roca
que anenn a ressenyar i que no és altra cosa que un contrafort
del Dit Xic. Des del coll hom puja un curt desplom i fácilment
arriba al cim.
ROCA 165
Més avall de la roca abans anomenada, per?) a la part esquerra
del camí, veiem un morro rocós en una carena descendent; hau
rem de pujar a la part superior d'aquesta roca i anar a buscar
un collet aparentment de fácil ascensió, peró en arribar al morro
rocós és recomanable encordar-se perqué ve un pas curt peró
finíssim (V) i a una aloária respectable.
ROCA 164
A la part de sobre de la roca anterior n'hi ha una altra de molt
gran. S'hi puja des del camí per entre gran vegetació arbrada,
pel cantó E., sense cap mena de dificultat. Per al descens no cal
posar cap «rappel».
EL DITET (179)
Retrocedint aquest camí fins a tornar al peu del Dit, ens situa
rem al peu de l'aresta del Ditet, que queda al costat dret del
canní, es remunta un desplom per arribar al peu de l'aresta
Brucs; es continua grimpant cosa d'uns 25 metres i després ve
una quinzena de metres de III; finalment restenn uns 10 metres
de IV que acaben amb un últim pas de V. Aquesta via d'aresta
és foroa interessant: en aquest cas és la via normal. La 1.° as
censió de M. Munoz i E. Auqué, el 13-9-59.
El «rappel» fins al collet que l'uneix amb l'agulla Fácil té uns
10 metres totalment desplomats; per aquest motiu no és reco
manable buscar una via normal per aquí.
112