Montserrat pam a pam

ase tot pujant en diagonal cap a l'esquerra per una rampa in
clinada, fácil peró molt aéria. Acabat aquest tomb es troba una
mena de canaleta descomposta on hi ha arrelats boixos i altres
mates i per la qual s'arriba al capdamunt de la muralla, pre
cisament al lloc on els turistes s'entretenien abans disparant
en direcció als Ecos per sentir-hi els diversos ressons deis
trets.
El dia 5-9-54, la cordada J. Daroca, J. Nubiola, J. M.a Torras
va travessar per primera vegada l'interior de la gran Ilastra, es
tablint la connunicació entre les vies T. I. M. i Torras-Nubiola.
XEMENEIA NUBIOLA-TORRAS
A l'inici es puja gairebé caminant pel fons de la xemeneia car
és força ampla i molt ajaguda, pero, a mida que s'avança, es
va redreçant i forma una mena d'arc, que fa la seva part supe
rior quedi penjada al buit. A cosa d'uns 20 metres del comen
çament hom es queda situat. en una veritable coya, amb con
crecions i tot al sostre. D'ací ja cal pujar verticalment, amb
tendéncia a sortir enfora fins a situar-se damunt d'un bloc de
pedra encastat entre les dues parets, molt adient per a fer-hi
reunió. A partir d'aquest lloc el cap de corda ha de remuntar
uns metres en direcció al Ilavi de l'esquerra fins a trobar-se
tancat pel sostre que forma el seu capdamunt. Aquí és molt
convenient clavar-hi, com a mesura de seguretat. Una cornisa
molt marcada per als peus facilita sortir completament sobre
la timba i hom troba unes magnífiques preses que permeten
pujar amb seguretat fins al veritable final de la xemeneia, a
uns 20 metres del bloc de pedra. Aquesta xemeneia no surt
al cim de la paret, sinó que queda a mig aire. Aix6 obliga la
cordada a reunir-se en aquest lloc, molt bo, car forma una pla
taforma que permet de bellugar-se amb tota connoditat.
Si hom vol, pot flanquejar cap a la dreta, peró és més atractiu
i elegant superar la paret d'enfront (d'uns 10 metres) d'escala
da segura per la bona qualitat de la roca, peró un xic difícil
per la relativa escassetat de preses. Un cop guanyats aquests
darrers metres nonnés s'ha d'acabar l'ascensió tot caminant
pel llorn ajagut, sense cap dificultat («Montana» 43 maig-juny
46, ressenya J. Sábat).
196