Montserrat pam a pam

AGULLA DEL CONTRAFORT DE SANT DIMES
Sota l'ermita de Sant Dimes hi ha un turó que hem de superar
idesprés d'uns quants metres força !lisos. Aquí neix una carena
descendent en direcció S., en la qual es troba una agulla que co
ronem després d'haver-ne assolit el coll per mitjá d'un «rappel».
Per aquesta part puja, des de baix el monestir, la via del Con
trafort de Sant Dimes, feta per Albert-Rincon. Es tracta d'una
difícil via que conté nou reunions fins arribar a l'agulla esmen
tada, amb trams d'A 2, V 1 VI.
TALAIA DE SANT DIMES (577)
Aquesta roca es troba en una carena descendent per la part N.
del turó de Sant Dimes.
Cal anar, primer de tot, a cercar el coll en el qual la cota 527
queda accidentalment separada del turó de Sant Dinnes. Des
prés es baixa per la part N. d'aquest coll accidentat, en la qual
hi ha una canal de vegetació exuberant, que davalla molt verti
calment fins a la carretera. Cal deixar aqóesta canal 1 vorejar
per la dreta el turó de Sant Dimes, fins anar a cercar el coll
de la Talaia. Amb una quinzena de metres, drets inicialment
per?) que després s'ajeuen, n'assolim el cim (dif. III).
Primera ascensió: F. Cardellá i J. Barberá (28-8-71).
ESPERÓ DEL DIABLE (594)
Cal baixar al coll de la cota 527 i el turó de Sant Dimes, abans
esmentat. Després de davallar durant 40 m. per una canal, cal
instaHar un «rappel» de la mateixa longitud. Per la mateixa canal
i de cara avall, es va a parar, a la dreta, dalt un collet que
prácticament és el cim de la cota 594.
Aquest gran contrafort presenta, pel costat de la carretera i ja
prop del monestir, un esperó amb una bonica via d'escalada que
fou causa d'una gran controvérsia entre escaladors. La inicié
Recasens i fou acabada per Albert Iglésias, pea) hom la batejá
amb el nom de Paul-Gustau. Consta de quatre tirades distribui
des de la forma següent: primera, IV, A 1 i V; segona, V, A 1
11V; tercera, A 2, A 1 i A 2; i quarta, A 1, A 2 11V.
343