Montserrat pam a pam

Per la part SO. puja una fissura en la qual hi ha una via, de
80 m. i de dif. V sup. i A 2, atribuida per alguns al muntanyenc
Capeta; crec, peró, que és deguda a J. Santacana i J. Farrera.
Pel mateix fil de l'esperó hi ha la via Boy-Roca, que és la més
clássica. Es tracta d'un itinerari de certa Ilargária (130 m.), aeri,
elegant en el seu traçat i de dificultat mitjana, per bé que
combina la técnica 'Hure i l'artificial (IV i A 1). Essent corn és
el més modern de tots, es veu molt recorregut.
En el flanc dret de la Trompa hi ha la via Anglada-Guillamon,
oberta el 28-5-59 (V, dos passos de V sup. i un Ilarg d'A 2;
130 metres). Es tracta d'un itinerari extraordináriament interes
sant i recomanable, lógic, difícil i técnic. Cf. la revista «Corda
da», núm. 50.
En el flanc esquerre hi ha la via G.E.D.E., oberta per E. Pérez,
Mas, Fornieles i Guasch. És l'itinerari més antic de la Trompa
(130 metres; IV sup. i A 1). Hl fa referéncia el número d'agost
de 1969 del butlletí C.E. de Grácia.
La via G.E.D.E., en arribar a mig recorregut, fa un canvi de fis
sura a fi de seguir-ne una altra que puja a la dreta, orientada
més verticalment cap al cim. La fissura abandonada és seguida,
en canvi, íntegrament, per la via Pokorsky-Cerdá, en un itinerari
difícil i técnic obert el dia 4-10-59 (A 2, V sup., pas VI; 130
metres).
COTA 529 (CAM1 DE SANT SALVADOR)
Baixant de la roca de Sant Salvador cap a Sant Benet, trobem
seguidament aquesta roca, al cim de la qual pugem amb una
grimpada (dif. II).
LA MOMIA (509)
Coneguda més antigament amb el nom del Canonge. Fou esca
lada el mateix dia de la primera ascensió al Cavall Bernat, és
a dir, el 27-10-35, i en foren protagonistes Espunyes,Serrat, Ca
selles i Torres, del C.E. de la Comarca de Bages (cf. butlletí
C.E. Bages, núm. 187, maig-juny 1936). Aquesta escalada, per
raó de les dificultats per a pitonar que presenta i de la Ilargá
355