Montserrat pam a pam

existent entre tragulla Baíxa í Ea de la Greu. A continuació., pu
gem en «ramonage» la canaleta que uneix les dues agulles i pas
sem a l'aresta O. de l'agulla Baixa, al cim de la qual arribem
després de superar en artificial l'aresta esmentada (dif. V).
Per coronar el cim culminant de l'agulla de la Creu, ens cal pas
sar pel collet d'una roca a l'altra i iniciar un flanqueig per la
dreta, cara O., ja fins dalt.
L'agulla Baixa té dues vies: la Iglésias-Torras, que comença al
peu de la creu del camí i agafa tota la paret NE. en dues tirades
de 40 (A 1) i 20 metres (en Iliure, IV), respectivament (via ober
ta el 30-1-66); i la via Santacana, que discorre per la part SE.
de l'agulla a través d'una fonda fissura. El primer tram d'aquesta
darrera via se supera en «ramonage»; després cal seguir una
canal que ens obliga a clavar algun pitó, fins anar a parar a la
collada que hi ha entre l'agulla Baixa i la de la Creu.
Sobre aquestes vies, cf. «Montana», núm. 28 (desembre 1953):
«Cordada», núm. 124; U.E.C., núm. 66.
La primera ascensió fou efectuada per Joan Panyella, Torras i
Avenza, el dia 1-6-43.
AGULLA DEL GERMA PAULf (497 A B)
Situada en el camí de la Santa Coya, passada l'agulla de la Creu.
Havia estat anomenada també agulla deis Badocs i algun butlletí
deis anys quarantes Ii atribuía la denominació d'agulla de la
Coya. Aquest darrer nom, peró, correspon, segons el plánol de
Semir, a la cota 496, que es troba dalt de la carena de la Santa
Coya.
L'ascensió per la via normal hl és un xic complicada. Cal ini
ciar-la remuntant el Sant Misteni del camí i pujant a cercar una
Canal. Després cal seguir una aresta situada a l'esquerra fins a
situar-se al S. de la part final de l'agulla. Es baixa aleshores a
trobar el coll i es voreja la roca per la dreta, fins entaforar-se
per una xemeneia que parteix l'agulla en dues (cotes A i B).
Ambdós cims es guanyen fácilment, per la cara S. (dif. III).
La via Rubio-Vidiella també neix al camí agafa una fissura en
la qual es fa una tirada en artificial d'A 1. Després es decanta
a la dreta per cercar un relleix a partir del qual es voreja l'agu
331