Montserrat pam a pam

iós del cas és que realment té forma de corona a causa deis
bonys que l'envolten. La via normal és per la cara O., i es guanya
el cim per un canaló entremig de dos sortints; té uns 15 metres
i és de III. Presenta una aresta Brucs d'una vintena de metres
on també les dificultats són de Ili. Pel vessant N., també s'hi
ascendeix, amb les mateixes característiques i dificultats.
Primera ascensió, 1955: 0. Andrés i LI. Muntan.
ROCA 92
Última roca de la carena de contraforts de la canal de les Bes
sones, abocada a la paret N. d'Agulles, forma amb la Miranda
dels Ossos una formidable bretxa de l'esmentada muralla.
Ofereix poques dificultats car, per una dreturera per?) arbrada
canal, s'hi puja bé.
LA PETITONA (75)
És, com diu el seu nom, una roca de poques proporcions, si més
no per la cara S. on es troba la via d'ascensió, i no sobrepassa
el II; fou escalada el 18-5-59 per J. Cerdá 1 i J. Boladeras.
LA PANXETA (52)
És una roca de la continuada carena de la Bola de la Partió i
encara que el seu coll superior és de pocs metres (uns 12), ben
drets per cert, en canvi l'aresta Brucs és força Ilarga (uns 60
metres). La 1.6 ascensió, feta a més per la via de l'aresta, tin
gué lloc el 18-5-59 per J. Cerdá I i J. Boladeras. Via de IV, amb
un pas de V.
La via del coll, de IV sup., s'ascendí 1'11-5-69 per F. Burgada i
J. Barberá.
El 18-6-72 fou oberta una via per la part 0., d'una Ilargada de
50 metres, de dificultat V, amb passos en artificial al seu inici
per continuar en !Hure fins una savina on cal fer reunió. Per
una fissura molt vertical hom supera un tram balmat a la seva
meitat. Escalada amb bona roca, feta per Josep Fígols 1 Joan
66