Montserrat pam a pam

en una altra que baixa del col] SO. d'aquestes roques. En aquest
coll hi ha una palometa que porta l'electricitat a la Santa Coya.
Abans d'arribar al coll esmentat, cal pujar per una canaleta de
l'esquerra un tram en «ramonage», fins a parar un bon replá.
Passem després una !larga rampa ascendent, revoltem la roca
vers la cara N. i, per una canaleta recoberta de petites mates,
arribem al primer cim (486). Passem tot seguit al del mig (485)
i, d'aquí, al més occidental (484), darrer de les Tres Torres. En
aquest darrer és on cal muntar el «rappel» que ens deixa al
coll on hi ha la palometa amb la línia eléctrica. Cal anar amb
molt de compte a fi de no tocar-la. En conjunt, l'ascensió que
hem descrit és molt aéria pero fácil (dif. III).
Primera ascensió, 29-6-41. R. Estrems i J. Mercadé.
ROCA DEL PALLASSO (487)
És la mateixa carena on hi ha les roques de les Tres Torres,
en direcció a l'agulla de la Creu o NE.
Cal pujar un xic per la canal que separa les carenes de la Vo
mitada i la que ressenyem, fins agafar-ne una altra que separa
les roques de les Tres Torres i la del Pallasso. Presenta al Ilarg
del recorregut diversos trams força verticals i amb vegetació
d'arbust (dif. III). Situats al coll, iniciem l'escalada en «ramo
nage» i completem els vuit metres que resten fins al cim, de
preses molt descompostes.
Primera ascensió: F. Burgada, J. Belzus i J. Barberá (26-6-71).
AGULLA DE LA CREU (488 i 489 —AGULLA BAIXA—)
És la darrera roca de la carena que hem anat descrivint i deu el
nom a la creu que hi ha en el camí de la Santa Coya, dessota
mateix de l'agulla. Es compon de dues roques: la 488 és própia
ment l'agulla de la Creu; la 489 és anomenada agulla Baixa.
Afronta amb la roca del Pallasso. Cal pujar per la canal que l'en
separa fins dalt al coll, on hi ha un turonet que hem de vorejar
per l'esquerra. Baixem després en diagonal per una canal que
ens porta a una canaleta encastada que s'enfila fins a la collada
330