Montserrat pam a pam

LA SACA GRAN, AGULLA D'EN DIONIS O EL TRIPTIC (40-41)
Té un nom antic dedicat al sector de les Saques i n'és la roca
més destacada. Amb tot, se l'anomena tannbé Agulla d'en Dio
nís, car fou dedicada al malaguanyat muntanyenc D. Artemendi.
La via normal puja per la part O. i s'enfila fácilment per una
canal arbrada fins dalt d'un turó (40), també conegut per Saca
Petita. Seguint una fissura d'uns 15 m. es guanya el cim supe
rior. Té una dificultat de III sup., no és massa agradable, ja que
és escassa de preses, al contrari de les altres vies d'aquesta
gran roca.
La primera ascensió es féu 11-11-42 per J. Mas, P. Bosquets,
J. M. Tarragó i C. Balaguer.
La via aresta Brucs és una agradable ascensió de passos variats
i de tres Ilargs de corda; 80 m. de Ilargada i amb dificultats de
IV sup.; fou feta el 7-9-58 per J. Cerdá II i J. Riera.
SACA GRAN, ARESTA BRUCS
S'inicia l'escalada Ileugerament a l'esquerra d'una fissura-cana
leta; introduir-s'hi al cap de 3 metres, tot passant per sota d'un
arbre. Remuntar-la fins que un matoll de savina ens innpedeix
prosseguir; fer un pas a l'esquerra (atenció a la roca) i entrar en
una altra fissura-canaleta per la qual anem pujant amb bona
presa. Al capdamunt trobem un pitó d'assegurança; sortir en
diagonal a la dreta durant un bon tros fins un petit relleix aliar
gassat i horitzontal on unes burinades ens permeten fer la R1
(IV, 30 metres).
Sortir per l'esquerra, elevar-se verticalment vers un petit forat
o excavació (IV sup.); sortir-ne per l'esquerra per anar després
en diagonal vers la dreta cap a una zona més ajaguda (III); a
la dreta hi ha un pitó. Enlairar-se novament vers l'esquerra (III
sup.) fins un gros replá on fer la R2 assegurats en unes savines
(25/30 metres).
Sortir fácilment cap a l'aresta tot pujant en diagonal a la dreta,
apropar-se a una Ilastra, fer-li la volta tot passant per sota (és
possible col-locar un pitó, no indispensable) i pujar recte amunt
(conjunt del pas: IV sup.). Uns quants metres fácils porten al
cim (20 metres).
43