Carrer - Favb

CARRER114 novembre 2009 dossiER 13
Planejament urbanístic
l 30 de març de 1974, en la
E seva primera actuació com a
alcalde substitut del denostat
José María de Porcioles, Enric Massó
va aprovar inicialment la revisió del
Pla Comarcal de 1953. La tramitació
d’aquest instrument d’ordenació de
l’urbanisme de Barcelona i 27 municipis
veïns va durar fins la seva aprovació
definitiva com a Pla General Metropolità
(PGM), el 14 de juliol de 1976. I va
emmarcar una batalla campal entre
els interessos privats especulatius
i el moviment veïnal, defensor dels
interessos públics i d’espais per a
zones verdes i equipaments. Aquella
revisió del planejament, formalment
encara vigent, va fixar les grans
opcions de creixement de Barcelona, els
espais per fer equipaments, les grans
infraestructures viàries i de serveis.
Conscient de l’oportunitat, el moviment
veïnal va elaborar Plans Populars
amb solucions a les mancances dels
barris. La Favb, en una exposició a la
Fundació Miró, els va contraposar a la
revisió del Pla Comarcal. Aquella lluita
urbana no tan sols va aixoplugar tot
tipus de reivindicacions veïnals, sinó
que va marcar l’agenda municipal de la
transició: va fer caure Massó; va elevar
la conflictivitat amb el seu substituït,
Joaquim Viola, defensor dels interessos
dels propietaris de sòl; i va forçar la
gestió progressista del substitut de
Viola, Josep María Socías. Després
de 1979 també va influir en els plans
dels ajuntaments democràtics. Aquell
moment en què les associacions de veïns,
recolzades per col·legis professionals,
van elaborar una plataforma urbanística
alternativa va forjar un consens sobre
el model de ciutat democràtica que es
va perdre entre els Jocs Olímpics de
1992 i el Fòrum 2004. L’especulació,
requalificacions i canvis del PGM i la
pràctica d’un urbanisme concertat que,
amb vendes de sòl públic, ha deixat de
nou la iniciativa urbanística en mans de
propietaris de sòl, bancs i constructores
fa que el planejament encara sigui camp
de batalla veïnal.