Carrer - Favb

CARRER114 novembre 2009 dossiER 25
l carrer Magdalenes, darrere
A la comissaria de Via Laietana,
el passejant veurà un edifici
on penja un cartell amb l’estètica
propagandística oficial de l’Ajuntament
de Barcelona. Si és observador, veurà
que els seus sentits l’han enganyat,
ja que al cartell podrà llegir frases
com: ‘Guerrilla de l’habitatge’, ‘Pla
desobediència civil 2006-2010’, ‘Promoció
d’Habitatge Realment Públic’, o ‘Projecte
adherit a la carta de mesures contra la
violència Immobiliària i Urbanística’.
És l’espai Magdalenes, un bloc ocupat
d’habitatges que compta amb un centre
social als baixos. Va ser ocupat el maig
del 2006, quan Hotels Catalònia lluitava
per fer fora els últims que hi vivien i
AdA ColAu
activista pel dret a l’habitatge
“Aquestes ordenances
municipals repressores
no aconseguiran
millores socials ”
poder construir així el seu magnífic
hotel. L’Ada Colau el classifica com a
espai emblemàtic en la lluita pel dret
a l’habitatge, contra la gentrificació i
l’expulsió dels veïns de Ciutat Vella i
contra la pressió del model de ciutat
de turistes. “Contra la vulneració del
dret a la ciutat”, en definitiva. Avui
pesa sobre Magdalenes una ordre de
desallotjament que obvia la resposta
política que es demanava amb la
simbòlica ocupació. Colau es va iniciar
en els moviments socials arran del
procés d’antiglobalització, l’any 2001.
Afirma que allò va generar que molta
gent que no se sentia atreta per les
formes clàssiques d’associacionisme hi
acabés entrant. Les sinèrgies creades
van fer que els que hi van resistir es
posessin a treballar al barri i, aprofitant
les massives protestes contra la guerra
de l’Iraq, van crear l’Espai Alliberat
contra la Guerra (la de cada dia per
accedir a un habitatge), amb espais
com Miles de Viviendas. En els seus
anys d’activisme, centrat en el dret a
l’habitatge digne, Colau ha vist com les
polítiques municipals “han anat a pitjor”,
sobretot en la cerca de la normativització
de la vida de les persones. Creu que
totes aquestes ordenances “no poden
endreçar la realitat”, que a cop de pla
urbanístic no s’aconsegueixen millores
socials. A més, la regularització, afirma,
ha suposat una forta “repressió” per
a molts col·lectius i moviments, que
veuen cada cop més difícil accedir a
espais realment socials. Es queixa de la
“trista” intencionalitat dels governants
en dur-les a terme. No serà fàcil, però,
que acabin amb el teixit social barceloní.
Sempre quedarà la ciutat que resisteix i
que busca espais per a la convivència no
reglada, “la ciutat del cor indestructible”.
Text: sERgi CAbEzA
Foto:
AnnA CARlotA