Carrer - Favb

CARRER114 novembre 2009 dossiER 34
uan li vam plantejar de triar
Q un lloc per fer la fotografia, no
va dubtar. Seria davant del
monument a la República, a la plaça de
Llucmajor. “L’estàtua és ja un símbol
de Nou Barris: l’hem feta nostra”. Per
certificar-ho, en porta una reproducció
a les mans. Dies abans, una trucada de
la Comissió per la Dignitat reclamava la
restitució del monument a la Diagonal,
d’on va ser tret al final de la guerra civil.
“Les entitats del districte no ho acceptem,
i hem reaccionat proposant que la plaça
que li dóna aixopluc canviï de nom”. Es
dirà plaça de la II República. Pep Ortiz
és de Can Peguera, barriada de cases
barates construïdes l’any 1929. Els seus
primers habitants eren treballadors que
pEp oRtiz
coordinadora de nou barris
“Nou Barris no hagués
estat el que és ara
sense les lluites del
moviment veïnal”
van celebrar l’arribada de la República.
“Un barri molt lluitador: on ara hi ha
l’església, abans hi va haver la Casa
del Pueblo”. L’associació de veïns de
Can Peguera treballa per recuperar la
memòria històrica. “Estem elaborant
un llibre que recollirà la memòria oral
del veïnat. I les cases no s’enderrocaran,
es rehabilitaran i seran un testimoni
de la història de la ciutat”. Recorda les
grans riuades i les inundacions de 1976
i la lluita per canalitzar la riera del
carrer Cartellà. Un altre dels moments
importants va ser l’Audiència Pública per
reivindicar el cobriment del II Cinturó,
en la qual van participar més de 100
entitats. Nou Barris ha canviat molt.
“El resultat no hagués estat el mateix
sense el moviment veïnal”, diu amb
convenciment un home que ha lluitat tota
la vida. En preguntar-li pels moments
negatius, recorda el tràgic desallotjament
forçat dels malalts del Mental per
construir-hi la seu del districte. “Eren
els nostres veïns, portaven dècades al
passeig Pi i Molist. El seu trasllat els va
portar a una mort prematura. Els que
han sobreviscut, no volen ni parlar-ne”.
També s’indigna quan recorda la venda
de part dels terrenys de Renfe-Meridiana
per aixecar El Corte Inglés. “Els
havíem aconseguit per a equipaments
públics”. Optimista per naturalesa, es
congratula de la riquesa associativa i
l’activitat intensa de Nou Barris. Acabem
la conversa passejant fins a La Cosa
Nostra, una vella escola reconvertida en
equipament socio-cultural que gestionen
les entitats del barri. “És una de les
nostres últimes reivindicacions”. Com a
comiat, en Pep ens demana la signatura
perquè a la parada de Virrei Amat es
comuniquin dues línies de metro. La
història continua.
Text: CAthERinA Azón
Foto:
mAnEl sAlA “ulls”