Carrer - Favb

CARRER114 novembre 2009 dossiER 33
mb una llarga trajectòria com
A a assessor dels barris i les
associacions en problemes
tècnics, Ferran Navarro és un dels
arquitectes que millor coneixen l’evolució
urbanística de Barcelona als darrers
anys, i el paper que hi han jugat els
seus habitants. Un paper que ha variat
molt d’un barri a un altre. “Hi ha barris
que han millorat gràcies a la tasca de
les associacions de veïns, però hi ha
d’altres on s’han deixat perdre espais
molt importants”, com ara el camp
de l’Espanyol, a Sarrià. Com a millor
exemple de col·laboració entre veïns i
Ajuntament en qüestions urbanístiques
posa el conjunt d’actuacions de Nou
Barris, on “abans els carrers eren de terra
i no hi havia cap plaça”. En contraposició,
el pitjor seria Piscines i Esports, “perquè
era una zona verda de tres hectàrees
que s’ha privatitzat, convertint-la en
una ridícula zona verda i la resta en club
privat, multicines...” Segons Navarro,
ara el principal repte pel qual haurien de
lluitar els veïns de Barcelona és el preu
de l’habitatge. Caldria aconseguir que el
pacte per l’habitatge fos realment efectiu,
invertint molt més en rehabilitació del
parc immobiliari existent i impedint
allò que pot passar quan s’acabi la crisi:
que torni a pujar el preu de l’habitatge.
“L’habitatge és el principal potencial
que té una ciutat. Una ciutat sense
habitatge no és ciutat”, afirma. Navarro
assegura estar “desencantat” amb
l’Ajuntament, que promou un model
basat en “una arquitectura que molts
cops no té la qualitat que hauria de
tenir, poc sostenible i ocupant espais
públics que haurien de ser del mar o de
la muntanya”. “L’altre dia vaig veure
un estudi de les ciutats amb més zona
verda per habitant, i Barcelona era
de les últimes”. No obstant, Navarro
no es mostra pessimista amb el futur
de la ciutat. “Els constructors amb els
que parlo diuen que estan parats: els
ajuntaments no tenen diners perquè no
donen llicències, perquè ningú no les
demana”, explica. Això, diu, pot ser bo
fERRAn nAvARRo
arquitecte
“El preu de l’habitatge
és un dels grans reptes
actuals de la lluita veïnal
de Barcelona”
per a la ciutat si se sap gestionar.
I proposa un punt de partida, la
Barceloneta, on “l’objectiu del pla
d’ascensors era posar en mans de
promotores privades les actuacions
de remodelació per fer fora la gent i
substituir-la per població més rica”.
“Ara que la iniciativa privada no hi veu
rendibilitat, i no hi inverteix”, assegura,
“l’Ajuntament podria fer una operació
exemplar”.
Text: yAizA gARCíA
Foto:
dAni CodinA