Carrer - Favb

CARRER114 novembre 2009 dossiER 31
a figura de Manel Martínez i
L el seu compromís amb la lluita
veïnal podrien originar ben bé
un altre número especial per a ell solet.
Tal i com recull la foto que acompanya
l’article, la Creu de Sant Jordi que se li
va atorgar l’any 2004 en reconeixement a
les fites assolides i el vestíbul de l’estació
de Sant Martí de la Línia 2 han estat
els dos símbols escollits per il·lustrar
una dilatada trajectòria que té els
seus orígens a mitjan anys 50, quan ja
d’adolescent es va començar a fer escoltar
realitzant protestes a peu de carrer. No
estranya doncs que ben aviat passés a
emprendre una activa militància política
(PSUC) i sindical (CCOO) assumint altes
responsabilitats. És amb l’arribada de la
democràcia, quan les fractures internes
d’ambdues formacions el porten a centrar
tots els esforços en el moviment veïnal,
on gràcies a l’experiència acumulada i a
la seva empenta i habilitat per esperonar
les masses, s’erigeix ràpidament
com un líder de referència, passant a
orquestrar sonades accions i processos
de reivindicació social com l’ocupació
de solars per reclamar el seu ús públic,
les protestes per mantenir la plaça
dels Porxos lliure del pla d’habitatges
per la policia nacional (va acabar sent
detingut després d’una batalla campal),
o la lluita per aconseguir la rehabilitació
de les anomenades 1.001 Vivendes del
Tèxtil (va remoure cel i terra, ocupant
el Palau Sant Jordi a una setmana de
l’inici dels Jocs i arribant fins el Congrés
dels Diputats). Ara bé, la proesa per la
que probablement sent més debilitat va
ser la d’aconseguir portar la L2 des del
Clot fins La Pau, fent variar els plans
municipals i revitalitzant la vida social
del districte. Més enllà de la medalla
de la ciutat que se li va concedir a arrel
d’això, el nostre protagonista no oblida
les paraules de Jordi Pujol el dia de
la inauguració: “Enlloc de Sant Martí,
aquesta estació s’hauria de dir Sant
Martínez”. Dues angines de pit i un
bypass després, encara va venir el llarg
procés de mobilització per dur a terme
el cobriment parcial de la Gran Via. I
mAnuEl mARtínEz
av sant martí de provençals
“Ja fa un temps que
penso en la retirada,
però m’amoïna la falta
de joves relleus”
ara, tot just havent esgarrapat com a
conquesta recent una part important de
la caserna policial del barri per fer nous
equipaments, l’incombustible Martínez
confessa que ja fa un temps que pensa en
la retirada però que l’amoïna la manca
de joves relleus. El llistó és ben alt, però
la veritat és que després de parlar una
estona amb ell, venen ganes d’animar-se
a provar...
Text: dAniEl gomis
Foto:
AnnA CARlotA