Carrer - Favb

CARRER114 novembre 2009 dossiER 20
’any 1975, amb la mort de
L Franco, la democràcia va
arribar a la vida dels espanyols.
No obstant, encara quedava molta feina
per endavant. Anna Alabart va ser una
de les persones que van lluitar perquè
la ciutat de Barcelona recuperés el
seu tarannà democràtic. “Ens havíem
d’acostumar a deliberar, a participar…
a ser ciutadans”. Des de llavors la
sociòloga no ha abandonat la tasca.
“Allò que volíem era que els barris es
convertissin en comunitats de veïns, que
tinguessin vida”, assegura una Alabart a
la qual se li il·luminen els ulls en recordar
aquells dies. Però la participació xocava
amb molts entrebancs. Un d’ells era
l’organització dels districtes de la ciutat.
AnnA AlAbARt
sociòloga
“Volíem que els barris
es convertissin en
comunitats de veïns,
que tingessin vida”
“Hi havia associacions de veïns que
pertanyien a tres districtes alhora. Això
feia molt complicada la seva tasca, perquè
per poder participar havien d’assistir
a les reunions dels tres districtes”,
explica. “D’altra banda, hi havia una
enorme desproporció entre els districtes.
Calia, per tant, fer una nova divisió
administrativa de la ciutat i volíem que
respectés el límits territorials dels barris”.
L’Ajuntament democràtic va recollir
la proposta de la Favb tot demanant
que se li facilitessin els límits exactes
dels barris. Alabart recorda divertida
la “feinada” que va suposar el procés,
que va allargar-se cinc anys. Hi van
col·laborar quantitat de persones: veïns i
professionals estudiosos i coneixedors de
la ciutat. Partint dels límits assenyalats
en els estatuts de les pròpies associacions,
es van anar ajustant els grans barris,
salvant problemes d’indefinició a partir
de llargs debats i preparant, fins i tot,
una enquesta. El 1980 van preparar una
exposició sobre el plànol dels barris de
Barcelona. Anava acompanyat d’una
publicació amb format de revista: “Vida
als barris. Fem nostra Barcelona”. Era
l’inici del que després seria el mapa de
barris de Barcelona que coneixem. Sobre
aquest es van determinar els districtes.
“Crec que Barcelona és l’única ciutat
europea on els barris van tenir veu
real a l’hora de definir els districtes”,
comenta Alabart. Potser és per això
que a la sociòloga li sembla exemplar la
tasca que desenvolupen les associacions
de veïns. Lamenta, però, que s’estigui
retrocedint en alguns aspectes, ja que
considera que “l’Ajuntament cada cop va
més a la seva i escolta menys”. Pensa que
encara queda “molt camí per recórrer” i
que cal continuar lluitant per una ciutat
democràtica, participativa i igualitària.
Text: yAizA gARCíA
Foto:
dAni CodinA