Carrer - Favb

CARRER114 novembre 2009 dossiER 40
l pati de casa seva, al barri
E d’Horta, atresora el símbol
d’una de les victòries ambientals
del moviment veïnal de les darreres
dècades, l’ordenança solar de Barcelona.
Vuit plaques solars que recorden
a l’Enric Tello (l’Eixample, 1956),
historiador ambiental i activista del
moviment veïnal i ecologista de la ciutat,
la gestació d’un projecte alternatiu de
ciutat sostenible. En la Barcelona post
olímpica, la FAVB i diversos grups
ecologistes van endegar la campanya
Barnamil per fomentar l’energia solar,
i després de molt diàleg i conflicte,
una moció conjunta va empènyer
EnRiC tEllo
historiador ambiental
“Barcelona avança
perquè els seus veïns
són molt contestataris”
l’ajuntament a dictar l’ordenança solar.
“Lluitem constantment contra un mur,
però anem fent petites conquestes que
demostren que el canvi és possible.
L’ordenança solar, certs avenços en la
recuperació de l’espai públic per als
vianants i també per a les bicicletes són
un bon inici”. Pocs anys després, entre el
1996 i el 1997, l’alça desproporcionada
en el rebut de l’aigua va mobilitzar
el món veïnal amb una insubmissió
fiscal que reclamava un sistema que
penalitzés el consum excessiu però que
per sota d’un llindar fos assequible
per a tothom. I es va aconseguir. Per
a l’Enric Tello, però, la victòria va ser
quelcom més que una factura més
econòmica: “Va ser just enmig de la
“guerra de l’aigua” quan Barcelona va
experimentar una reducció del consum
per habitant, i des d’aleshores no ha
parat. Demostrar a tot el país que es
pot viure amb menys aigua no té preu”.
La lluita veïnal i social per una ciutat
més verda té també un símbol en el
túnel d’Horta. Després de dècades de
polèmiques, aquesta infraestructura
serà exclusivament ferroviària. “El més
greu era que es convertís en una injecció
de cotxes, però el cert és que ara és un
mal menor perquè el seu impacte sobre
Collserola es pot controlar molt”, sosté
Tello. La “gran victòria”, però, és que
ara ja ningú no nega l’existència d’un
problema ambiental, un reconeixement
vital per redreçar el camí. “Som molt
lluny de ser una ciutat verda, però
encara ho seríem més si els ciutadans no
haguéssim batallat. Barcelona té sort,
i avança perquè els seus veïns són molt
contestataris. Tant se val si el partit a
qui han votat és al govern, si creuen que
s’equivoca, es mobilitzen. És gràcies a
l’experiència d’estar lluitant contra el
model de la Barcelona que ens venen,
contra aquesta ciutat al servei de les
elits i els interessos creats, que jo he
après a conèixer-la i a estimar-la”.
Text: gEmmA AguilERA
Foto:
dAni CodinA