Carrer - Favb

CARRER114 novembre 2009 dossiER 19
ada matí, els alumnes de
C primària que entren a l’escola
pública Les Corts passen al
costat d’un antic mural penjat a la
consergeria. S’hi pot llegir: “Volem
l’escola Les Corts” i al costat del dibuix
d’una fàbrica, la frase “Fum no”. Aquest
mural és l’objecte que Adela Agelet,
de la Coordinadora d’Associacions
de Veïns i Veïnes de les Corts, ha
triat per il·lustrar la història de les
lluites veïnals al seu barri. “La Fiat,
que ocupava tota l’illa -recorda-, va
manifestar la intenció de desplaçarse
fora de la ciutat, i el programa de
l’alcalde Socías va contemplar el solar
com a zona de transformació d’ús per
construir la nova escola. Els veïns
vam pressionar: vam fer una llista de
pares interessats en apuntar els fills a
l’escola, vam plantejar que el català fos
la llengua vehicular... Es va aprovar
un pressupost però després, a l’hora
d’enderrocar les instal·lacions, ens van
dir que no s’havien adonat que allò era
una fàbrica, de manera que vam haver
de negociar altre cop per aconseguir
la rehabilitació de l’edifici industrial.
Després de dos cursos funcionant en un
supermercat del carrer Taquígraf Martí,
l’escola va obrir les portes. I a més, amb
parvulari, cosa que per a nosaltres era
molt important”. Amb la perspectiva
dels anys, Agelet creu que l’escola, així
com la posterior incorporació de nous
equipaments en el mateix edifici, el
poliesportiu que es va fer al Parc de les
Infantes, o la creació d’un centre cívic
al bellíssim edifici de Can Déu, són fites
importants per al barri. Per contra, hi ha
també taques negres: Agelet assenyala
el ‘gran cambalache’ que va permetre
la instal·lació d’una entitat privada, els
cinemes Renoir, on s’hi havia de fer un
auditori públic. I és clar, el tema del
AdElA AgElEt
av les corts
“Amb el tema de les
requalificacions del
Barça, tothom mira
cap a un altre costat”
Barça i les requalificacions. “Aquest cas
absorbeix bona part de la nostra feina
ara; és un cas d’especulació flagrant i
tothom mira cap a un altre costat”. Fa
uns anys, en una entrevista a Carrer,
Agelet deia que el sentiment d’identitat
dels cortsencs havia de créixer. Quina
sensació en té ara? “Des del punt de
vista formal, cada vegada hi ha més
gent que participa, especialment a la
Fira d’Entitats o a la Festa Major. Però
encara som un barri molt segmentat,
amb zones que es mobilitzen segons els
problemes que afecten a cadascú. No hi
ha un element que aglutini tothom, i
això és responsabilitat de tots, també de
nosaltres, les associacions de veïns”.
Text: joRdi mARtí
Foto:
ignAsi R. REnom