Carrer - Favb

CARRER114 novembre 2009 dossiER 24
a Casa Golferics és més que una
L joia del modernisme barceloní:
constitueix un símbol de la lluita
veïnal contra l’especulació immobiliària.
Núñez i Navarro va comprar-la a
principis dels setanta per a enderrocarla
i fer-hi un dels seus famosos
xamfrans, però les associacions de veïns
de l’Esquerra de l’Eixample i Sant
Antoni van posar el crit al cel. Disset
anys de reivindicacions ciutadanes
obligaren el consistori a recomprar els
terrenys, que ara acullen un centre
cívic i una fundació privada. “Volíem
que el conjunt esdevingués una casa
de cultura”, recorda Trini Capdevila,
de l’AV Esquerra de l’Eixample, no del
tot contenta amb l’ús que se li ha donat
al xalet. Tanmateix, sempre que passa
pel davant, s’emociona recordant els
anys de lluita. La seva generació va
heretar del franquisme una Barcelona
gris, inhòspita, sense zones verdes
ni equipaments. Per això se sent
satisfeta d’haver ajudat a fer una ciutat
més habitable. “Aleshores la gent es
mobilitzava infinitament més que ara”,
assegura. Mentre es mira la façana, es
pregunta si a l’actualitat la casa s’hagués
salvat o no... Capdevila sap de què parla.
Va presidir l’associació en dues ocasions
(1980-86 i 2000-07) i va ser tresorera
de la Favb a principis dels vuitanta. Va
viure de prop les reivindicacions veïnals
per al tancament de l’escorxador i la
construcció del parc de Joan Miró (el
primer de l’Esquerra de l’Eixample!), i
ha seguit de prop la transformació de
tRini CApdEvilA
exsecretària de la favb i expresidenta
av esquerra de l’eixample
“Vam heretar del
franquisme una ciutat
gris i l’hem feta més
habitable”
la Model en una illa d’equipaments per
a un barri que, malgrat les aparences,
pateix greus mancances (no hi ha cap
geriàtric públic!). Els problemes, per
tant, són els de sempre. Però la gent
ha canviat. “Abans hi havia solidaritat
entre els barris, mentre que ara
sorgeixen petites plataformes de veïns
que defensen interessos personals. Jo
he vist una plataforma d’afectats per
la construcció d’una escola!”, exclama
Capdevila. Unes plataformes que,
solucionat el problema, es desvinculen
del moviment veïnal. Com també se
n’han desvinculat els joves. “En general,
no hi ha relleu generacional”, afirma,
i encara es pregunta si potser haurien
d’haver fet alguna cosa més. Ella, que
va entrar a l’associació amb menys de
30 anys i una criatura, que treballava
9 hores diàries i encara tenia temps
per a tancar-se a la Casa Golferics per
protestar. Què més havien de fer?
Text: néstoR bogAjo
Foto:
AnnA CARlotA