Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Carrer</strong>114 novembre 2009 dossier 9<br />
Nou Barris<br />
63 Masia de Torre<br />
Llobeta<br />
64 Les places de Nou<br />
Barris<br />
65 De la Guineueta<br />
Vella a Canyelles<br />
66 La cobertura de la<br />
ronda de Dalt<br />
67 Les cotxeres de<br />
Borbó<br />
68 Parc esportiu de Can<br />
Dragó<br />
69 Ateneu Popular de Nou<br />
Barris<br />
70 Can Masdeu<br />
71 Centre de planning de<br />
Torre Llobeta<br />
72 Gestió d'equipaments a<br />
Nou Barris<br />
73 Viviendas del<br />
Gobernador<br />
74 L'aluminosi del Turó<br />
75 La Casa de les Aigües<br />
76 Via Júlia<br />
77 Can Peguera<br />
saNt aNdreu<br />
78 Escola i parc de la<br />
Pegaso<br />
79 La Fabra i Coats<br />
80 Rambla de Sant<br />
Andreu<br />
81 Casernes de Sant<br />
Andreu<br />
82 El metro del Bon<br />
Pastor<br />
83 La presó de la<br />
Trinitat<br />
84 La Torre del Fang<br />
85 Plaça Pilar Miró<br />
86 Plaça Hispano-Suiza<br />
saNt Martí<br />
87 El Parc del Clot<br />
88 Wad-Ras i la Flor de<br />
Maig<br />
89 Can Robacols<br />
90 La plaça dels Porxos<br />
i altres zones verdes<br />
91 La Mar Bella i les<br />
platges de Poblenou<br />
92 Can Felipa<br />
93 Rambla Guipúscoa<br />
94 La Farinera<br />
95 Can Saladrigas i Ca<br />
l’Aranyó<br />
96 Alchemika i Costa i<br />
Font<br />
97 Can Ricart i el 22@<br />
98 La Gran Via i les<br />
Glòries<br />
99 La Rambla Prim<br />
100 Centre cívic de Sant<br />
Martí<br />
Llibertats<br />
i democràcia<br />
n un context de dictadura,<br />
E a partir de mitjan anys 60<br />
del segle XX les associacions<br />
de veïns apareixen com a evolució<br />
d’organitzacions de defensa dels<br />
interessos populars: comissions de<br />
barri, grups sindicals clandestins,<br />
entitats de barri lligades a<br />
l’Església, associacions juvenils...<br />
Aprofitant la llei d’associacions<br />
de 1964, les entitats veïnals es<br />
van legalitzant amb dificultats de<br />
funcionament i prohibicions: els<br />
seus estatuts els ha d’aprovar el<br />
Govern Civil i cada reunió ha de<br />
ser comunicada i autoritzada, i<br />
sovint intervinguda per la policia.<br />
El moviment veïnal, que creix en<br />
un marc de falta de llibertats i<br />
democràcia, aviat ocupa un espai<br />
de representació de la voluntat<br />
popular. El seu treball de defensa de<br />
les condicions de vida el converteix<br />
en punta de llança per la consecució<br />
de les llibertats d’expressió, reunió<br />
i associació. Les associacions fan<br />
participar el veïnat i el seu dia a dia<br />
esdevé una escola de democràcia<br />
que xoca amb el franquisme si<br />
genera atacs de grups feixistes.<br />
És molt significatiu que les<br />
associacions de veïns encapçalessin<br />
les manifestacions per l’amnistia del<br />
1 i 8 de febrer de 1976, quan milers<br />
de ciutadans ompliren Barcelona<br />
en demanda de “llibertat, amnistia<br />
i estatut d’autonomia”. També és<br />
important el paper del moviment<br />
veïnal a l’Assemblea de Catalunya.<br />
I cabdal per a la transició i els<br />
primers ajuntaments democràtics<br />
va ser que la lluita veïnal marqués<br />
l’agenda política. Després, i sovint a<br />
contracorrent, ha estat una constant<br />
l’exigència veïnal de participació<br />
ciutadana. Les associacions<br />
de veïns han participat solidàriament<br />
en conflictes socials i laborals, en la<br />
denúncia de la carestia de la vida i<br />
en lluites per la llibertat de presos<br />
franquistes i contra els abusos de<br />
poder. També ha defensat els drets<br />
dels immigrants i tots els drets<br />
socials, denunciant la pobresa i<br />
l’exclusió social. Així mateix, les<br />
associacions de veïns han teixit<br />
solidaritats amb els nous moviments<br />
socials: feministes, ecologistes,<br />
pacifistes, okupes...