Carrer - Favb

CARRER114 novembre 2009 dossiER 35
principis d’any, les obres de
A l’intercanviador d’Arc del
Triomf deixaren al descobert
part del traçat del Rec Comtal. L’antiga
sèquia, que durant segles va proveir
d’aigua Barcelona, ens remet al passat
del Casc Antic, però continua viva uns
quilòmetres enllà, a l’extrem nord de
la ciutat. Al barri de Vallbona el Rec
Comtal transcorre per la superfície
-amb ànecs i tot!-, i ho continuarà fent
gràcies a l’esforç dels veïns, que han
reivindicat la seva recuperació com a
patrimoni històric. Vallbona nasqué
com a barri a finals dels seixanta, quan
la construcció de l’autopista dividí Torre
Baró. Als setanta, l’administració li
esquinçaria un altre tros per construirhi
l’actual Ciutat Meridiana, en uns
terrenys on la humitat havia impedit
que s’hi fes un cementiri. “Aquí els
primers 20 anys de lluita veïnal van
ser especialment durs”, recorda Zaida
Palet, presidenta de l’AV Vallbona. Es
demanaven coses tan bàsiques com que
a les cases hi arribés aigua potable.
“Hem trigat molt en tenir els mateixos
serveis que a la resta de barris. Crec
que hem estat els últims”, manté. És
jove. Algunes reivindicacions les va
viure de petita. “Recordo quan tallàvem
la carretera dient allò de “Pisos, sí;
barracas, no»”. “La construcció de
l’autopista havia estat un cop molt
fort -recorda-, però és cert que també
zAidA pAlEt
vicesecretària de la favb
i av vallbona
“L’autopista ens va servir
per reivindicar-nos: tot
ho demanàvem tallant la
carretera”
ens va servir com a instrument per
reivindicar-nos: tot ho demanàvem
tallant la carretera”. La seva generació
és filla d’aquells veïns que als setanta
exigien la millora del clavegueram, o
segrestaven autobusos per demostrar
que el transport públic podia arribar
a Torre Baró. “Nosaltres encara vam
tenir l’oportunitat d’involucrar-nos en
algun moviment social. Els joves d’ara
tenen altres prioritats”, es lamenta.
La mitjana d’edat de la junta de l’AV
Vallbona era d’uns 30 anys quan en fa
8 decidí presentar-se a les eleccions.
La seva joventut, però, no és el seu
tret diferencial: a l’associació manen
les dones. “Tenim un home -reconeix-,
però només és vocal”. Palet assegura
que la dona ha tingut sempre un paper
important en la lluita veïnal, tot i
que, tradicionalment, els càrrecs a
les associacions havien estat ocupats
pels homes. “Si no hagués estat per la
sensibilitat que té la dona en matèries
com la sanitat o l’educació, el moviment
veïnal no hauria estat el mateix”.
Text: NéstoR bogAjo
Foto:
ANNA CARlotA