CARRER114 novembre 2009 publiCitAt 62
CARRER114 novembre 2009 CRÒNICA 63 Radiografia de les associacions veïnals L’enquesta realitzada per la <strong>Favb</strong> l’any 2008 ha recopilat una sèrie de dades bàsiques de les associacions de veïns i veïnes que ens poden aportar elements útils per completar una radiografia de la situació del moviment veïnal PEP MARtí Sociòleg Les dades que es presenten a continuació han estat extretes de l’enquesta que durant l’any 2008 es va passar a les AVV federades. La seva realització s’emmarca en el projecte “Foment de Bones Pràctiques a les Associacions de Veïns” que s’està implementant actualment des de la <strong>Favb</strong>. Aquesta enquesta va ser contestada per 86 AVV (84%) de les federades. En alguns aspectes concrets es comparen les dades obtingudes amb les que va proporcionar l’estudi Situació de les AVV de Barcelona, realitzat també des de la <strong>Favb</strong> l’any 2001. Començaments amb autorització prèvia La Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (<strong>Favb</strong>), agrupa 103 associacions: 95 d’àmbit de barri i 8 d’àmbit de carrer. Abans d’exposar la relació dels anys en què es van crear, convé fer un aclariment: fins a l’aprovació de la Constitució espanyola, l’any 1978, la creació d’una associació requeria d’una legalització prèvia per part de les autoritats governatives. D’aquesta manera, una comissió gestora (grup impulsor d’una associació) podia estar força temps funcionant abans no s’autoritzés l’associació com a tal. En alguns casos aquest procés podia durar fins a dos anys. Aquest aclariment es fa perquè s’ha considerat com a any de creació d’una associació el moment en què comença a funcionar per voluntat de les persones que la conformaven i, en aquest sentit, fins a la data assenyalada, les dades poden diferir, i en alguns casos difereixen, de les que consten en els registres oficials. Els anys d’inici d’activitats de les AVV actuals són: Abans del 1964 (8%); entre 1965 i 1970 (20%); entre 1971 i 1980 (41%); entre 1981 i 1990 (8%); entre 1991 i 2000 (18%); després del 2001 (5%). L’any 1964 es va aprovar la Llei d’Associacions, que va permetre les associacions acollirse’n per a la constitució de les AVV posteriors. En el període comprés entre els anys 1968 i 1972 (període que sempre s’ha considerat com a inici del moviment veïnal conforme el coneixem) es van constituir el 27% de les AVV actuals. Més de la meitat de les AVV existents a l’actualitat es van crear durant la dictadura. El compromís humà Cada barri és diferent i ni els processos ni la incidència en el territori són homogenis. Això comporta variacions significatives pel que fa al nombre de persones associades a les organitzacions veïnals. El nombre total d’associats en les AVV enquestades, segons dades proporcionades per les persones enquestades, és de 36.461. La qual cosa ens porta a fer una extrapolació al conjunt (recordem que estem parlat d’una mostra del 86%) i poder considerar que les persones associades a les AVV federades és de 43.672, (43.569 a l’any 2001) amb una mitjana de 424 persones per AVV. En comparació amb l’enquesta realitzada per la <strong>Favb</strong> a les AVV l’any 2001, les diferencies no són significatives. Les juntes El total de persones que assumeixen un compromís en nom del conjunt de l’AVV, o sigui el nombre de persones que es dediquen a tasques de junta directiva, és de 824 en el conjunt de les AVV, amb una mitjana de 8 persones per a cada junta directiva. L’any 2001 era d’11 persones. La representació per sexes en les juntes directives posa de manifest una tendència a l’equiparació, malgrat que encara hi ha una diferència significativa: 55% homes i 45% dones. En l’estudi esmentat anteriorment la proporció era del 64% homes i el 36% dones Els càrrecs que representen és, però, diferent. Així, el càrrec de presidència és ostentat per una dona en el 28% de les AVV. En canvi, el càrrec de secretària ho és en un 47%. La distribució per franges d’edat de les persones de la jun- lLa distribució per franges d’edat manifesta una tendència a la incorporació de gent més jove a les juntes ta manifesta una tendència a la incorporació de gent més jove en relació a anys enrere. L’any 2001 els menors de 40 anys representaven un 4% del total. En l’actualitat representen un 12% (s’han multiplicat per tres). A la franja que va entre els 41 i els 60 anys no hi ha pràcticament diferència, però sí entre els que superen els 60 anys (l’any 2001 representaven un 21% i al 2008, un 33%). La mitjana d’edat de les persones que desenvolupen el càrrec de presidència de les AVV és de 50 anys. Els càrrecs de presidència han estat elegits en un 67% en els darrers quatre anys. La majoria dels actuals càrrecs de president/a porten menys de 10 anys a la junta de l’associació, la qual cosa és indicadora de la incorporació de noves persones a l’hora d’assumir compromís amb el conjunt. L’estructura professional En el 70% de les AVV no es disposa de persones amb dedicació tècnica remunerada. El nombre de llocs de treball generat per les AVV a Barcelona és de 34. Al marge d’aquests llocs de treball, cal tenir present que la <strong>Favb</strong> disposa de 8 persones tècniques amb remuneració. Les AVV estan ubicades en un local de propietat en un 12%, en règim de lloguer en un 28%, i en un 60% en un local cedit. En el 70% de les AVV que disposen d’un local cedit, aquest és de titularitat municipal. El 66% dels locals estan ubicats en una planta baixa. La resta, òbviament, en un pis. La mitjana de superfície dels locals de les AVV és de 90 metres quadrats. Certament hi ha diferencies substancials d’un local a un altre en funció de diferents paràmetres: disponibilitat, temps de què en disposen, etc. En 37 d’aquests locals existeixen barreres arquitectòniques, bàsicament esglaons. Pel que fa a la disponibilitat d’ordinador, el 87% de les AVV disposen del mateix i en un 77% amb connexió a Internet. En contraposició al 13% que no disposa d’ordinador (l’any 2001 aquest percentatge era del 16%), hi ha diferents associacions que en tenen més d’un. Així, per exemple, un 3% de les AVV disposen de fins a 6 ordinadors. La informatització de les AVV es pot considerar encara recent. Incidència en l’entorn Des de l’inici de la seva creació, lMalgrat que encara hi ha una diferència significativa, la representació per sexes a les juntes tendeix a l’equiparació les AVV s’han estructurat en base a vocalies sectorials (algunes de les quals s’han acabat convertint en associacions i desenvolupantse al marge de l’AVV que les havia afavorit). En l’actualitat, el funcionament de les vocalies és més secundari i s’organitzen en funció dels temes a tractar de manera puntual. Tot i això, un 26% de les AVV disposen de vocalia d’urbanisme de manera permanent, un 12% disposa de vocalia d’activitats lúdiques i un altre 12% té vocalia de salut pública. La resta de vocalies tenen una significació menor. D’altra banda, la recuperació de les festes tradicionals, en la qual les AVV van tenir un paper fonamental, es continua mantenint a l’actualitat, de manera que en el 92% de les festes majors dels barris les AVV hi són presents (en un 60% com a organitzadores i en un 30% com a collaboradores o formant part de la comissió organitzadora). A la resta d’activitats culturals vinculades al cicle anual (carnestoltes, cavalcada, festes de primavera...), la presència de les AVV es manifesta en un 50%. Poc més de la meitat (51%) de les AVV editen butlletí com a mitjà de comunicació amb els associats i amb la resta de població. Aquestes publicacions tenen majoritàriament una periodicitat trimestral i són distribuïts de manera gratuïta. En referència a l’any 2001, no es detecten diferències significatives ni pel que fa al nombre d’AVV que editen butlletins ni pel que fa a la seva distribució. El 84% de les AVV tenen establertes relacions directes amb d’altres AVV. Bàsicament a través de les diferents Coordinadores de Districte, entre les quals destaquen a nivell quantitatiu: Coordinadora d’Associacions de Veïns i altres entitats de Nou Barris, de Les Corts, Eix Prim i Poble Nou (Sant Martí) i Horta. La majoria d’AVV, però, es mantenen vinculades a coordinadores sectorials i/o plataformes puntuals.