Carrer - Favb

CARRER114 novembre 2009 dossiER 17
Ensenyament
es vocalies d’educació de les
L associacions de veïns van
ser les primeres que es van
desenvolupar i coordinar a nivell de
ciutat, per tal de compartir experiències
i formular les seves reclamacions. Als
anys 70, es va treballar activament per
determinar la situació de l’ensenyament
a cada barri -dominat per acadèmies
infectes i la manca d’escoles públiques-,
detectant mancances i reivindicant els
equipaments necessaris: escoles, llars
d’infants i instituts. Segons dades del
Govern Civil, només entre juny i juliol
de 1976 es va sol·licitar a Barcelona
permís per a 34 manifestacions, no
totes autoritzades. El 15% eren per
reivindicacions d’escoles, només per
darrere de les que demanaven l’amnistia
(41%) i les obreres (32%) i al nivell
de les de temàtica estrictament de
barri (12%). El cert és que, durant la
transició, el moviment ciutadà va ser
punta de llança en la lluita per l’escola
pública als barris. Es va treballar a
fons per la qualitat de l’ensenyament
i per la participació en la gestió dels
centres escolars. En aquest sentit,
són remarcables el nivell de relació
de les associacions de veïns amb
les organitzacions democràtiques
de mestres i el paper que va jugar
el moviment veïnal en la creació i
impuls de les Associacions de Mares i
Pares d’Alumnes. En molts barris, les
associacions de veïns van participar
en la creació d’escoles de pedagogia
democràtica, moderna i catalana,
moltes de les quals es van coordinar al
CEPEC i van acabar sent públiques. Si
els primers anys del moviment veïnal
van estar farcits de lluites puntuals
(manifestacions, tancades, classes
alternatives) destinades a guanyar
escoles una per una, denunciant edificis
o barracons sense condicions i el mal
funcionament de centres, després s’ha
posat l’èmfasi en noves necessitats:
escoles bressol, lluita contra el fracàs
escolar, la formació professional,
d’adults i dels nous veïns immigrants, i
la defensa de l’escola pública.