Carrer - Favb

CARRER114 novembre 2009 dossiER 39
ns trobem al barri de Gràcia,
E just davant de la plaça dedicada
a les víctimes de la guerra civil
de la Barcelona del 36. Dones que van
patir repressió, que en algun moment
van haver de conviure entre els barrots
de la presó. En Josep Lluís Rueda ha
triat aquest lloc per la fotografia perquè
vol fer-los el seu propi homenatge i
també perquè considera gairebé un
delicte que l’accés a plaça, “equipament
d’ús públic”, estigui tancat per la nit.
Però a més, vol denunciar que allò que
envolta l’emplaçament, i suposadament
el protegeix, són unes reixes: “les dones
ja van tenir prou reixes durant la seva
estada a la presó”, comenta. “Demanem
que les eliminin, sobretot tenint en
josEp lluís RuEdA
activista veïnal
“La democràcia
participativa és cada cop
més feble, però s’han de
proposar alternatives”
compte que als planells inicials d’obres
no estaven ni tan sols previstes”. Rueda
pensa que la ciutat ha canviat força
en els últims anys. La plaça n’és un
exemple. I creu, no sense una certa
reserva, que s’ha fet una bona inversió
en serveis socials, ”no tant com caldria,
perquè encara hi ha gent que no té
accés als serveis mínims, però hem de
reconèixer l’esforç que s’hi ha fet”. Tot i
així, no tot són aspectes positius, perquè
s’adona que el sistema actual ha generat
més desigualtats entre els pobles, entre
la seva gent. “A Barcelona aquestes
diferències també hi són, a casa nostra
hi ha molta marginació”, es lamenta.
Amb un caràcter emprenedor i un alt
esperit de lluita per la justícia social,
ha estat també vinculat durant molts
anys a diversos moviments socials, com
ara l’associació de veïns o la mateixa
Favb, on hi és com a representant del
col·lectiu de gent gran (ell ha estat
militant de les seves vocalies). “Gent
gran que necessita un relleu generacional
ben aviat”, comenta. “A l’associació de
veïns no hi ha jovent i m’agradaria que
s’hi anessin implicant, que tinguéssim
l’oportunitat de transmetre’ls les
nostres experiències, explicar-los com
hem viscut el pas del temps i com hem
arribat a la societat actual. Compartir,
que no vol dir alliçonar ni ensenyar res
que no siguin les pròpies vivències”. En
qualsevol cas, ell se sent part d’aquesta
ciutat, de Barcelona. Té un sentiment de
pertinença que el motiva, el fa ser actiu,
cosa que l’ha mogut sempre a reivindicarse
per allò que creu; a negociar (“sempre
que se’ns permeti, perquè noto cada cop
més feble la democràcia participativa”) i
a proposar alternatives (això és bàsic, no
val només queixar-se) per fer d’aquesta,
la nostra, una ciutat una mica millor.
Text: EvA viCEns
Foto:
ignAsi R. REnom