Carrer - Favb

CARRER114 novembre 2009 CRÒNICA 63
Radiografia de les
associacions veïnals
L’enquesta realitzada per la Favb l’any 2008
ha recopilat una sèrie de dades bàsiques de les
associacions de veïns i veïnes que ens poden
aportar elements útils per completar una
radiografia de la situació del moviment veïnal
PEP MARtí
Sociòleg
Les dades que es presenten a continuació
han estat extretes de l’enquesta
que durant l’any 2008 es va
passar a les AVV federades. La seva
realització s’emmarca en el projecte
“Foment de Bones Pràctiques
a les Associacions de Veïns” que
s’està implementant actualment
des de la Favb. Aquesta enquesta
va ser contestada per 86 AVV (84%)
de les federades.
En alguns aspectes concrets es
comparen les dades obtingudes
amb les que va proporcionar l’estudi
Situació de les AVV de Barcelona,
realitzat també des de la
Favb l’any 2001.
Començaments amb
autorització prèvia
La Federació d’Associacions de Veïns
i Veïnes de Barcelona (Favb),
agrupa 103 associacions: 95 d’àmbit
de barri i 8 d’àmbit de carrer.
Abans d’exposar la relació dels
anys en què es van crear, convé fer
un aclariment: fins a l’aprovació
de la Constitució espanyola, l’any
1978, la creació d’una associació
requeria d’una legalització prèvia
per part de les autoritats governatives.
D’aquesta manera, una
comissió gestora (grup impulsor
d’una associació) podia estar força
temps funcionant abans no s’autoritzés
l’associació com a tal. En
alguns casos aquest procés podia
durar fins a dos anys.
Aquest aclariment es fa perquè
s’ha considerat com a any de creació
d’una associació el moment
en què comença a funcionar per
voluntat de les persones que la
conformaven i, en aquest sentit,
fins a la data assenyalada, les dades
poden diferir, i en alguns casos
difereixen, de les que consten en
els registres oficials.
Els anys d’inici d’activitats de
les AVV actuals són: Abans del 1964
(8%); entre 1965 i 1970 (20%); entre
1971 i 1980 (41%); entre 1981 i
1990 (8%); entre 1991 i 2000 (18%);
després del 2001 (5%).
L’any 1964 es va aprovar la
Llei d’Associacions, que va permetre
les associacions acollirse’n
per a la constitució de les
AVV posteriors.
En el període comprés entre els
anys 1968 i 1972 (període que sempre
s’ha considerat com a inici del
moviment veïnal conforme el coneixem)
es van constituir el 27% de
les AVV actuals. Més de la meitat
de les AVV existents a l’actualitat
es van crear durant la dictadura.
El compromís humà
Cada barri és diferent i ni els
processos ni la incidència en el
territori són homogenis. Això
comporta variacions significatives
pel que fa al nombre de persones
associades a les organitzacions
veïnals.
El nombre total d’associats en
les AVV enquestades, segons dades
proporcionades per les persones
enquestades, és de 36.461. La qual
cosa ens porta a fer una extrapolació
al conjunt (recordem que estem
parlat d’una mostra del 86%) i
poder considerar que les persones
associades a les AVV federades és
de 43.672, (43.569 a l’any 2001)
amb una mitjana de 424 persones
per AVV. En comparació amb l’enquesta
realitzada per la Favb a les
AVV l’any 2001, les diferencies no
són significatives.
Les juntes
El total de persones que assumeixen
un compromís en nom del conjunt
de l’AVV, o sigui el nombre de
persones que es dediquen a tasques
de junta directiva, és de 824
en el conjunt de les AVV, amb una
mitjana de 8 persones per a cada
junta directiva. L’any 2001 era
d’11 persones.
La representació per sexes en
les juntes directives posa de manifest
una tendència a l’equiparació,
malgrat que encara hi ha
una diferència significativa: 55%
homes i 45% dones. En l’estudi esmentat
anteriorment la proporció
era del 64% homes i el 36% dones
Els càrrecs que representen és,
però, diferent. Així, el càrrec de
presidència és ostentat per una
dona en el 28% de les AVV. En canvi,
el càrrec de secretària ho és
en un 47%.
La distribució per franges
d’edat de les persones de la jun-
lLa distribució per
franges d’edat
manifesta una
tendència a la
incorporació de gent
més jove a les juntes
ta manifesta una tendència a la
incorporació de gent més jove en
relació a anys enrere. L’any 2001
els menors de 40 anys representaven
un 4% del total. En l’actualitat
representen un 12% (s’han multiplicat
per tres). A la franja que va
entre els 41 i els 60 anys no hi ha
pràcticament diferència, però sí
entre els que superen els 60 anys
(l’any 2001 representaven un 21% i
al 2008, un 33%).
La mitjana d’edat de les persones
que desenvolupen el càrrec
de presidència de les AVV és de 50
anys. Els càrrecs de presidència
han estat elegits en un 67% en els
darrers quatre anys.
La majoria dels actuals càrrecs
de president/a porten menys de
10 anys a la junta de l’associació,
la qual cosa és indicadora de la
incorporació de noves persones a
l’hora d’assumir compromís amb
el conjunt.
L’estructura professional
En el 70% de les AVV no es disposa
de persones amb dedicació tècnica
remunerada. El nombre de llocs
de treball generat per les AVV a
Barcelona és de 34.
Al marge d’aquests llocs de treball,
cal tenir present que la Favb
disposa de 8 persones tècniques
amb remuneració.
Les AVV estan ubicades en un
local de propietat en un 12%, en
règim de lloguer en un 28%, i en un
60% en un local cedit.
En el 70% de les AVV que disposen
d’un local cedit, aquest és de
titularitat municipal. El 66% dels
locals estan ubicats en una planta
baixa. La resta, òbviament, en un
pis. La mitjana de superfície dels
locals de les AVV és de 90 metres
quadrats. Certament hi ha diferencies
substancials d’un local a
un altre en funció de diferents
paràmetres: disponibilitat, temps
de què en disposen, etc. En 37
d’aquests locals existeixen barreres
arquitectòniques, bàsicament
esglaons.
Pel que fa a la disponibilitat
d’ordinador, el 87% de les AVV
disposen del mateix i en un 77%
amb connexió a Internet. En contraposició
al 13% que no disposa
d’ordinador (l’any 2001 aquest
percentatge era del 16%), hi ha
diferents associacions que en tenen
més d’un. Així, per exemple,
un 3% de les AVV disposen de fins
a 6 ordinadors. La informatització
de les AVV es pot considerar encara
recent.
Incidència en l’entorn
Des de l’inici de la seva creació,
lMalgrat que encara
hi ha una diferència
significativa, la
representació per sexes
a les juntes tendeix a
l’equiparació
les AVV s’han estructurat en base
a vocalies sectorials (algunes de
les quals s’han acabat convertint
en associacions i desenvolupantse
al marge de l’AVV que les havia
afavorit). En l’actualitat, el
funcionament de les vocalies és
més secundari i s’organitzen en
funció dels temes a tractar de
manera puntual. Tot i això, un
26% de les AVV disposen de vocalia
d’urbanisme de manera
permanent, un 12% disposa de
vocalia d’activitats lúdiques i un
altre 12% té vocalia de salut pública.
La resta de vocalies tenen
una significació menor.
D’altra banda, la recuperació
de les festes tradicionals,
en la qual les AVV van tenir un
paper fonamental, es continua
mantenint a l’actualitat, de manera
que en el 92% de les festes
majors dels barris les AVV hi són
presents (en un 60% com a organitzadores
i en un 30% com a collaboradores
o formant part de la
comissió organitzadora). A la resta
d’activitats culturals vinculades
al cicle anual (carnestoltes,
cavalcada, festes de primavera...),
la presència de les AVV es
manifesta en un 50%.
Poc més de la meitat (51%) de
les AVV editen butlletí com a mitjà
de comunicació amb els associats
i amb la resta de població. Aquestes
publicacions tenen majoritàriament
una periodicitat trimestral i
són distribuïts de manera gratuïta.
En referència a l’any 2001, no es
detecten diferències significatives
ni pel que fa al nombre d’AVV que
editen butlletins ni pel que fa a la
seva distribució.
El 84% de les AVV tenen establertes
relacions directes amb
d’altres AVV. Bàsicament a través
de les diferents Coordinadores de
Districte, entre les quals destaquen
a nivell quantitatiu: Coordinadora
d’Associacions de Veïns
i altres entitats de Nou Barris, de
Les Corts, Eix Prim i Poble Nou
(Sant Martí) i Horta. La majoria
d’AVV, però, es mantenen vinculades
a coordinadores sectorials
i/o plataformes puntuals.