Carrer - Favb

CARRER114 novembre 2009 dossiER 28
ancartes, cartells, plànols,
P tríptics i, darrera de tot, el Poble
Sec. Josep Ramon Gómez va
participar durant anys en les lluites
veïnals del barri, sobretot durant els
deu que va presidir l’Associació de
Veïns, coincidint amb l’arribada dels
primers ajuntaments democràtics. La
seva dedicació al disseny el va convertir
en el responsable de moltes de les
consignes gràfiques de l’època. Això sí,
sempre colze a colze amb la seva dona,
Pilar Villuendas, perquè diuen els que
josEp RAmon gómEz
expresident av poble sec
“El Poble Sec era un barri
format pels perdedors
de la guerra civil i calia
l’acció directa”
van compartir dies de feina amb ells,
que formen una Societat Limitada.
Dos motors, doncs, de la vida veïnal
de la Barcelona post-franquista. Si se
li demana que esculli una imatge que
il·lustri la seva relació amb la Barcelona
dels barris, però, no es decanta per
cap dels seus cartells, ni tan sols pels
plànols de projectes que es van acabar
convertint en realitats, com el de la
plaça de las Navas, que va idear el
Taller Urbà de l’Associació i que, fins
que s’hi va projectar l’aparcament -un
projecte enquistat- va donar forma a
las Navas. No. Res d’això. Cap paper.
La seva imatge és la vista des del seu
balcó, una vista del Poble Sec, canviant
com el que va viure ell com a president
de l’Associació. En una època durant la
qual es va optar per accions directes,
com l’ocupació del local de la Falange
-que actualment acull la biblioteca
municipal del barri- perquè, com
recorda, “era un moment diferent, calien
accions així, perquè el Poble Sec era
un barri format majoritàriament pels
perdedors de la guerra civil i en aquell
moment hi havia un gran bullici”. Els
que el coneixen bé, el descriuen com un
home d’idees, de consignes idealistes
com les d’aixecar l’asfalt per trobar-hi
les platges i en destaquen la fidelitat i la
fermesa, per exemple, en la pressió per
acabar amb els fums que la Fecsa feia
arribar sovint al barri o en la voluntat
de convertir el Mercat de les Flors en un
Ateneu Popular o, si més no, reformarlo.
La seva vinculació al moviment
veïnal comença, de fet, amb un triomf, el
de l’oposició a un bingo -la representació
dels valors antagònics al comunisme i
l’anarquisme que en aquells moments
imperaven a l’Associació- al carrer
Cabanes. Fora del Poble Sec, d’aquests
40 anys d’associacionisme veïnal en
destaca que “Barcelona no hagués estat
la mateixa”. Un dels casos més clars, el
de la Casa Golferichs que, si hi és, és
gràcies als veïns.
Text: mARiA oRtEgA
Foto:
ignAsi R. REnom