Carrer - Favb

CARRER114 novembre 2009 dossiER 32
n el cas del Forat de la Vergonya
E -on volien construir un
pàrquing de diversos pisos- vam
aconseguir el 90% del que demanàvem”,
així de contundent es mostra Maria Mas,
que porta vinculada al moviment veïnal
des de finals del franquisme i des de fa
set anys està implicada a l’associació de
Casc Antic. “El moment més dur de la
lluita per un parc al Forat de la Vergonya
va ser la càrrega de la guàrdia urbana
contra els líders veïnals”, assenyala.
Alhora, també ens parla del vermut per
evitar que es construeixi l’hotel “Millet”,
mARiA mAs
Av cAsc Antic
“En el cas del Forat
de la Vergonya vam
aconseguir el 90% del que
demanàvem”
al costat de la Palau de la Música, que
ja s’ha aturat, i en contra del qual van
aconseguir 3.500 signatures. Per a Mas,
ara, el centre de les reivindicacions
veïnals és la recuperació dels espais
públics. Afegeix que Barcelona s’ha
convertit “en una ciutat que ho destrossa
tot en funció d’una economia turística
en la qual als veïns poca cosa ens deixen
dir”. Destaca que, tot i que ara tots
gaudeixen del parc, molts veïns no veien
clara la reivindicació, i indica que els
va costar molt de temps conscienciar
i moure la gent. Les formes de lluita
han canviat, “fa vint o trenta anys era
molt més fàcil mobilitzar al voltant de
demandes com ara una escola pública o
un centre de salut o per a la gent gran
o més transport públic. Ara és tot més
complex”. Creu que un cop aconseguits
els serveis bàsics, la participació veïnal
ha patit un daltabaix. A més, indica
que “molts joves estan per lluites més
globals”, tot i que ressalta que sí que
n’hi han en la seva associació. Ara, la
participació ciutadana és l’altre gran
repte del moviment veïnal, a banda
de la mobilització. “Les relacions
amb l’administració són complexes i
molts cops t’imposen uns processos
participatius dirigits per empreses, i
fer-hi front és cada cop més difícil”. Amb
tot, creu que “els barris han canviat
molt” gràcies a les associacions de veïns,
i afegeix: “ara em passejo per Nou Barris
(on havia viscut a finals dels seixanta
i on s’havia implicat en comissions de
barris lligades al moviment obrer) i està
desconegut”, en referència als serveis i
infraestructures de què disposen. Cita,
com a record, quan durant aquells anys,
i per reivindicar que els autobusos
arribessin a Nou Barris i a Roquetes,
es va segrestar un autobús fins a Torre
del Baró. Com a nou repte, Mas també
planteja aconseguir un seguiment,
control i manteniment adequat dels
serveis públics creats.
Text: viCEnt CAnEt
Foto:
mAnEl sAlA “ulls”