Carrer - Favb

CARRER114 novembre 2009 dossiER 14
Mobilitat i serveis públics
ls desplaçaments obligats
E de la població fan necessari
un transport públic eficient
i econòmic. No és estrany, doncs,
que si pioneres van ser les lluites
veïnals reclamant semàfors per reduir
accidents i morts als barris, sonades
hagin estat les lluites per l’arribada
del metro i de línies d’autobusos, amb
segrestos de vehicles inclosos, i per la
implantació de microbusos adequats
a les característiques dels barris.
El moviment veïnal ha participat
igualment de la reintroducció del
tramvia a Barcelona des de 1997 i
ha estat pioner en reclamar-ne la
interconnexió per la Diagonal. Una
constant és la demanda veïnal d’ajustar
les tarifes: la reclamació de més
transport públic i més econòmic es va
concretar en una protesta massiva el 4
de març de 1993, quan 150.000 persones
van utilitzar metro i autobusos sense
pagar, convocades per la Plataforma
en Defensa del Transport Públic que,
entre d’altres, va impulsar la Favb.
Altres fites de la lluita veïnal són la
campanya per la gratuïtat del Tercer
Cinturó, l’oposició als túnels de Tabasa
a Collserola (que es manté pel túnel
d’Horta). Les associacions de veïns
plantegen plans de mobilitat per barris
i debaten democratitzar l’ús de l’espai
públic, en una convivència entre formes
de mobilitat que redueixi l’ús i abús del
cotxe privat i potenciï el transport públic
i mitjans com la bicicleta. La lluita
pels serveis urbans, el sanejament,
el clavegueram i el subministrament
d’aigua corrent és, doncs, la primera i
primordial per una vida digna al barri.
La instal·lació dels serveis urbans ha
provocat històricament greus problemes
i molèsties. És el cas de les explosions
del gas natural de 1972 a Sants, Sarrià
i Horta, que causaren víctimes mortals
i originaren accions reivindicatives
per part de les associacions de veïns.
En aquest cas, com en el de les
grans apagades de llum del 2007,
el moviment veïnal va reclamar les
indemnitzacions per als afectats i va
reivindicar normatives de seguretat.
Així mateix, s’han fet evidents lluites
per les molèsties originades per la
presència de grans instal·lacions
de serveis als barris. És el cas de
Catalana de Gas a la Barceloneta, dels
dipòsits de gas a Collserola coneguts
com les pilotes de Porcioles, i d’alguns
transformadors en diferents zones de
la ciutat. Una de les lluites per serveis
més sonades a Barcelona i Catalunya
va ser l’anomenada guerra de l’aigua.
La protesta contra els impostos abusius
en el rebut de l’aigua, alguns dels quals
no hi tenien relació i feien referència
a la gestió de residus, va generar un
ampli moviment popular als anys 90 i
una àmplia i seriosa vaga de rebuts que
portà a la moratòria i la regularització
de les tarifes.