Carrer - Favb

CARRER114 novembre 2009 dossiER 16
Esports
n la majoria de treballs que
E les associacions de veïns fan
inicialment als barris per
determinar-ne les mancances apareix la
gairebé total inexistència d’equipaments
esportius públics. Per això passa aviat
al primer pla de la lluita veïnal la seva
reivindicació. És prou significatiu que
en el període 1976-1982 es construís
un total de 151 instal·lacions de barri,
que van possibilitar el definitiu accés
a la pràctica esportiva de molts veïns
i veïnes. També ho és que, el 1981,
de les 309 vocalies existents en el
centenar llarg d’associacions de veïns
de Barcelona, 33 eren d’esport o esplai.
Només les superaven en número les
vocalies d’urbanisme (64), cultura i
festes populars (42), ensenyament (40)
i sanitat (33), i quedaven per sota les
vocalies de jubilats (27), joves (21), dones
(15) i premsa (10). Al moviment veïnal
no només el preocupa l’equipament
esportiu, sinó també l’esport que es
fa i com es fa. La petja associativa
veïnal es pot resseguir en determinats
models de gestió associativa aplicats a
algunes instal·lacions esportives, així
com en activitats de festa major i en la
implantació de les Escoles d’Iniciació
Esportiva. Aquesta interessant
experiència va néixer el 1979 al Poble
Sec de la mà de l’associació de veïns
i de les AMPA per animar el veïnat a
fer esport i va esdevenir un dels pivots
de promoció de l’esport fora de l’horari
escolar. L’esport apareix també com
a activitat reivindicativa i de lluita,
ensems que formativa. És el cas de
les Olimpíades Populars celebrades
a diferents barris, amb una elevada
participació popular associada a
reivindicacions, esportives o no. L’anàlisi
de les lluites veïnals més destacades
revela que el moviment urbà associa
reivindicacions a pràctiques esportives
per aconseguir un major ressò social:
un 10% de les lluites veïnals inclouen
parcial o totalment elements esportius.
Gent gran
a Coordinadora de les Vocalies
L
de Jubilats i Pensionistes de
Barcelona va fer la seva primera
gran campanya, Jubilat, aixeca el
cap, posant de manifest la necessitat
i la possibilitat que tenien els jubilats
de reclamar els seus drets. Aquesta
campanya, que va aconseguir omplir
el Palau d’Esports de Montjuïc, va ser
l’embrió de la Coordinadora Nacional
de Jubilats i Pensionistes de Catalunya,
que té la seu al Centre Cultural Tomàs
Tortajada del Poble Sec. També van
protagonitzar la primera manifestació
de jubilats des de la guerra civil per
reclamar pensions, assistència sanitària
i equipaments necessaris.