Carrer - Favb

CARRER114 novembre 2009 dossiER 26
a història d’Horta s’explica en
L gran part a través de les seves
masies. La de Can Mariner és el
lloc triat per Desideri Díez, historiador,
com a testimoni d’aquesta evolució. Aquí
hi trobem l’origen dels senyors Horta, en
concret de la seva filla Dolça, i recuperem
el mas (anys 1000-1050), una masia de
transició del romànic al gòtic amb tots els
elements, com les arcades. Actualment
l’espai acull una biblioteca. A més de
Can Mariner, Horta manté les masies de
Can Cortada, Can Fargas, Can Querol
i Can Carabassa. “Aquestes masies són
patrimoni imprescindible de la història
d’Horta i són espais emblemàtics sense
els quals no s’entén la seva història”,
assegura Díez. Als anys 70, el moviment
veïnal pren forma en un moment de
participació i entusiasme. Com explica
Díez, “no es tracta de molts o pocs, sinó
que hi havia un grup de veïns i veïnes que
es van llençar al carrer materialment.
La gent es fa seu el barri i vol recuperar
el protagonisme que li correspon i que
no havia tingut fins aleshores”. Així, es
forja una consciència de barri a partir de
la coordinadora d’entitats i es recuperen
espais importants d’Horta com el parc
de la Vall d’Hebron o el centre cívic
Matas i Ramis, les masies, jardins o les
escoles públiques. També es recupera la
història escrita del barri amb nombroses
publicacions, el treball de les bugaderes
en haver mantingut el seu carrer
(Aiguafreda), i es dóna vida i força a la
Festa Major. Pel que fa als aspectes a
millorar, Díez destaca que “s’hauria de
donar més vida als jardins del Laberint,
falta dignificar tot el voltant de la plaça
Santes Creus, que hauria de renunciar
al nom perquè és la plaça Major, i donar
més categoria a nivell de Barcelona del
teatre que es fa a Horta, que sempre ha
sigut magnífic”. Sobre el fet que Horta
transmet una imatge de poble, considera:
“és cert. Horta no ha estat mai vila.
Nosaltres som el poble rural d’Horta, un
poble entre muntanyes (Collserola i els
Tres Turons), un poble de la vall més
important i més gran del Barcelonès
(Horta). Estar allunyats de Barcelona
històricament i geogràficament ens ha
donat aquest to de poble”. I afegeix: “jo
sempre parlo de barri en relació a l’espai
dEsidERi díEz
historiador
“Als 70, els veïns es llencen
al carrer recuperant el
protagonisme que no
havien tingut”
d’uns 40.000 habitants (cor d’Horta), però
quan dic Horta em refereixo sempre al
municipi, és a dir, des de Sant Gervasi de
Cassoles fins al Turó de la Peira, inclòs
Vilapiscina. Si estic al Carmel, Coll o
Penitents, sóc a Horta”.
Text: mARC villoRo
Foto:
dAni CodinA