plans de cures estandarditzats per a malalts hospitalitzats

Introducció
El Parc Sanitari Pere Virgili és un hospital sociosanitari amb finançament públic, però de gestió
privada, que ocupa el terreny de l’antic hospital militar de Barcelona que el Servei Català de la
Salut va adquirir l’any 1999.
A hores d’ara, el centre té tres-cents cinquanta llits d’hospitalització, dels quals catorze són de
cures pal·liatives, vint-i-cinc de llarga estada geriàtrica i tres-cents quinze de convalescència. A
més, té dos equips del Programa d’atenció domiciliària especialitzada, un hospital de dia de
vint-i-set places d’atenció geriàtrica, psicogeriàtrica i rehabilitadora i un equip de valoració de
la dependència.
La plantilla d’infermeria és de dues-centes noranta persones, de les quals noranta són
diplomades i dues-centes són auxiliars.
Les línees d’atenció són les que defineix el Pla director sociosanitari de Catalunya. L’activitat es
desenvolupa en l’àmbit de l’atenció geriàtrica, i el model d’assistència vol ser un model
integral, interdisciplinari i rehabilitador, segons les necessitats de les persones grans, que
promogui la seva participació i la de la seva família en els objectius terapèutics.
Es presta atenció continuada a persones grans que presenten diversos nivells de dependència i
necessiten continuació d’un tractament, supervisió clínica i, que, generalment, a causa de la
seva complexitat, requereixen una elevada intensitat de cures que no poden ser ateses en una
residencia geriàtrica, és a dir, persones grans amb malalties cròniques reaguditzades que
determinen discapacitat.
La missió que les infermeres del centre van definir és la següent:
• Ajudar les persones a assolir, com més autonomia millor, i fomentar, des de la pràctica
infermera, la seva independència.
• Afavorir la millor qualitat de vida possible i ajudar-les i acompanyar-les en el procés del
final de la vida.
• Incorporar la persona i la seva família en el Pla de cures i respectar les decisions de la
persona sobre la pròpia salut.
Implementació del model
A partir de l’any 2007, coincidint amb la incorporació de la coordinació d’infermeria, va
començar una anàlisi de la situació sobre el desenvolupament del procés d’atenció i de
l’assistència infermera al centre. Fins aleshores, els registres que utilitzaven els professionals
eren molt diferenciats i no tenien una integració directa en la història clínica del pacient que
no estava unificada i no era compartida entre els diversos professionals. Els registres
d’infermeria en format paper no eren àgils ni ajudaven a la utilització d’una metodologia de
treball orientada a identificar les necessitats de la persona, la planificació de les cures i
P L A N S D E C U R E S E S T A N D A R D I T Z A T S P E R A M A L A L T S H O S P I T A L I T Z A T S
Institut Català de la Salut
105