plans de cures estandarditzats per a malalts hospitalitzats

Abans de valorar l’experiència d’implementació de la metodologia infermera a l’Hospital de
Viladecans un cop aquest projecte ja ha esdevingut una realitat, prèviament cal fer unes
pinzellades de l’Hospital per entendre millor el procés.
L’Hospital de Sant Llorenç va néixer con a hospital de la empresa Roca l’any 1957; trenta anys
després, el 1987 es va remodelar i va passar a formar part de la xarxa d’hospitals de l’Institut
Català de la Salut com a Hospital de Viladecans.
Segurament aquella circumstància va generar una cultura d’hospital i una relació amb el seu
entorn molt especials.
L’Hospital de Viladecans és un hospital comarcal, petit, amb els recursos molt ajustats, però
molt productiu, resolutiu i pendent de la seva població de referència amb la qual manté uns
forts lligams.
Tot això ha marcat, per tant, la seva trajectòria i forma de fer.
Com a punts febles es pot dir que fins a la implementació de l’estació de treball d’infermeria,
els fulls de registres que hi havia eren molt bàsics; el gràfic, el full de compliment de pautes i
prescripcions mèdiques i el full del curs clínic que es compartia amb la resta de professionals
de l’equip i que donava, aparentment, poca visibilitat a les cures infermeres.
Però, com a punts forts, hi havia l’ambició de donar la millor atenció als usuaris i una important
capacitat creativa i innovadora, amb un fort lideratge d’infermeria.
Assegurar la continuïtat de cures amb l’informe d’alta
L’any 1992 ja s’estava treballant conjuntament amb atenció primària per assegurar la
continuïtat de cures, amb el document d’alta d’infermeria, i per establir protocols conjunts
d’actuació. La primera guia de protocols d’actuació d’infermeria es va publicar el mes
d’octubre de 1995. Aquell model col·laboratiu amb l’atenció primària continua vigent i no s’ha
interromput des del seu inici.
Augmentar l’eficiència amb la Unitat de Diagnòstic de Dia
L’any 1993 es va posar en marxa la Unitat de Diagnòstic de Dia, un projecte liderat per
infermeria, que va suposar una millora substancial per als pacients i els professionals perquè
disminuïa el temps de procés diagnòstic i evitava els ingressos per “estudi”.
L’any 2005, aquesta Unitat va ser decisiva en la implementació dels circuits de diagnòstic ràpid.
P L A N S D E C U R E S E S T A N D A R D I T Z A T S P E R A M A L A L T S H O S P I T A L I T Z A T S
Institut Català de la Salut
59