plans de cures estandarditzats per a malalts hospitalitzats

Els plans de cures. Consideracions metodològiques generals
Abans de consultar els plans de cures del Programa Ares que s’exposen en els capítols
següents, és convenient que qui llegeixi aquest capítol tingui en compte els aspectes
metodològics que són part de la seva fonamentació teòrica i que s’han considerat per a la seva
construcció.
Els estàndards descrits inclouen recomanacions de cures que reflecteixen les pràctiques
acceptades fins a la data de la construcció de cada pla; malgrat això, no haurien d’interpretar-
se com a recomanacions absolutes, estàtiques ni universals.
L’estàndard de cures infermeres ha d’individualitzar-se i adequar-se a la situació específica de
cada pacient.
L’origen d’aquest projecte es vincula a la prestació de cures a l’àmbit hospitalari; per aquest
motiu, la major part dels plans de cures estàndards que es presenten s’han dissenyat per ser
emprats en el registre de la prestació de cures a pacients ingressats, per tant, el seu contingut
pot no ser l’indicat en d’altres àmbits d’atenció sanitària. Els plans de cures dels últims capítols
exemplifiquen la prestació de cures a l’hospitalització a domicili i també a l’àmbit sociosanitari.
Cada concepte s’expressa a continuació en forma de pregunta i resposta per facilitar la
comprensió dels diferents aspectes metodològics considerats en l’elaboració, l’actualització i
l’aplicació pràctica.
Què és el procés infermer?
El procés d’atenció d’infermeria o procés infermer és una metodologia per a la presa de
decisions clíniques orientada a la identificació i resolució o prevenció de problemes que
s’articula en cinc fases: (1) valoració, (2) diagnòstic, (3) planificació, (4) execució i (5) avaluació. 1
Malgrat que, tradicionalment, les fases del procés infermer s’han presentat linealment, es
tracta d’un procés de presa de decisions cíclic i circular, en el qual la valoració i l’avaluació de
l’estat del pacient representen el començament i el final (o la continuïtat) del procés i
condicionen la resta d’etapes (vegeu el capítol 1). 1-2
Històricament, l’inici de les teoritzacions sobre el procés infermer se situa als Estats Units
d’Amèrica, al voltant dels anys 50 del segle XX, amb els treballs de Faye Glenn Abdellah,
professora de la Yale University School of Nurses i es formalitza el 1967, amb la teoria del
procés infermer de Yura i Walsh. 3-4 A Catalunya, la introducció d’aquesta metodologia es du a
terme a través dels programes de diplomatura universitària d’infermeria a final dels anys 70 i
la seva difusió acadèmica es generalitza en les dècades posteriors, especialment a través de les
aportacions originals i les traduccions realitzades per infermeres docents de diferents escoles
universitàries d’infermeria, en què destaquen especialment les aportacions de la professora
María Teresa Luis Rodrigo. 5 Professionalment, els treballs d’organismes com l’Associació
P L A N S D E C U R E S E S T A N D A R D I T Z A T S P E R A M A L A L T S H O S P I T A L I T Z A T S
Institut Català de la Salut
119